YOU HAVE GIVEN FORM TO MY HEART

	Zwan - Come with Me
	Found at skreemr.com

all you need
is something i'll believe
flashlights in the hall
but no call
cause when my day is done
i find where i belong
waiting on the curb
for you to come to carry on
it won't be long
we'll turn around
i care enough to wake you up
to make us mine i'll make you shine

stay the night
stay all your life
just come with me

come with me
won't you come with me
come with me again
come with me
(stay the night)
won't you come with me
(stay all your life)
come with me again
(just come with me)

fell so hard i broke my jaw
i couldn't talk to you
went underground to play around it's true
but i came back
to get you at that place so i could breathe

it's 3 a.m.
and i'm up again
answering the call of all
the flowers by the bed
make me wish my head
was lying and possessed by truth alone a certain home
a wooden gate, a rabbit hole
we'll turn around it won't be long
capture that place, won't it be fun

come with me
(stay the night)
won't you come with me
(stay all your life)
come with me again
(just come with me)
come with me
(stay the night)
won't you come with me
(stay all your life)
come with me again
(just come with me)

she means more to me
than any living thing
younger than the blush of spring she sings

(stay the night)
won't you come with me
(stay all your life)
come with me again
(just come with me)

"Come with me"
Zwan

DEDICAT AL MEU AMOR, VÓS, EN UNA DIADA DE SANT JORDI

Voy tras de ti, cual marcha desde la oscura celda
el ya casi curado,: allá en lo claro
le saluda el jazmín con claras manos.
Toma aliento y traspasa el umbral;
a tientas va: sobre él , onda tras honda,
golpea estremecida, grande, la primavera.

Voy tras de ti con plena confianza.
Sé que, por esos prados, tu figura
camina ante mis manos extendidas.
Voy tras de ti cual salen del pavor de la fiebre
los niños angustiados, hacia suaves mujeres
que los calman y entienden de temor.

Voy tras de ti. Adónde tu corazón me lleva ...

Voy tras de ti también por la última puerta,
y te sigo también tras el último sueño...

Rainer Maria Rilke

REFLEXIONES EN VOZ ALTA

Frente el talento debe haber un carácter, frente al impulso una disciplina,
frente a la ligereza y la ansia de producción, unas inhibiciones que mantengan
la balanza en equilibrio.

Herman Hesse

WHEN YOU LOVES ME

Com fer-te arribar que estar amb tú m'omple de vida,
que els teus braços em calmen,
que les teves carícies em fan sentir la dona més afortunada del món.
Com fer-te arribar que et necessito,
que la meva vida té sentit perquè fa 8 anys que t'he entregat el meu cor
¡ jo tinc cura del teu.

T'ESTIMO

EL NEOCÒRTEX D'EN XAVI

MALSONS DE MITJANIT

Malsons i realitats que m'atormenten
Remors de l'adolescència que apareixen
en moments concrets de la meva existència.
Qualsevol temps passat va ser millor ?
No ho sé.
Ara estic massa condicionada:
només veig figures obscures que apareixen pausadament davant d'aquesta pel·lícula.

BY MY WISE LOVE

LOS QUE PERMANECEN

" VIVIR se convierte en la conquista de los poderes extraordinarios por los que nos sentimos profusamente atravesados, pero que sólo expresamos de forma incompleta, faltos de lealtad, de discernimiento cruel y de perseverancia. "

René Char

BONA NIT

Avui, el cansanci pot amb mi. El dia ha estat replet de obligacions, ansietat i paranys ( m'he esperat tres hores a la consulta del metge !!!!). Vaig a dormir, a veure si la remor de la pluja em relaxa lentament...

GOTHIC GARDEN NEWS

XPQ-21 + NACHTMAHR
Sábado, 18 abril. Puertas: 20:30h
Sala: Salamandra 1 (L'H, Barcelona)
Ant: 20 eur - Taq: 23 eur
Puntos de venta: Revolver, Overstocks
Tickets on-line: www.salamandra.cat


SVBWAY TO SALLY + NARSILION
Sábado, 3 Octubre. Puertas: 21:00h
Sala: Salamandra 1 (L'H, Barcelona)
Ant: 22 eur - Taq: 25 eur
Puntos de venta: Revolver, Overstocks, Fnac, Gong

ORGULLO FREAK INFANTIL

HISTÒRIA DE LA TORTUGA

" Fa molts anys, en una época molt llunyana, vivia una tortuga petita i riallera. Tenia 8 anys i just acabava de començar tercer de primària. Es deia Tortugueta.
A la Tortugueta no li agradava anar a l'escola. Preferia quedar-se a casa amb la seva mare i el seu germanet. No volia estudiar ni aprendre res. Només li agradava còrrer i jugar amb el sseus amics, o passar les hore smirant la televisió. Li semblava horrible haver de llegir i llegir i, fer aquells terribles problemes de matemàtiques que mai entenia. Odiava amb tota la seva ànima escriure i era inacapaç de recordar-se d'apuntar els deures que li demanaven. Tampoc es recordava mai de portar els llibres ni el material necessari per l'escola.
A classe, mai escoltava a la professora i es passava l'estona fent sorollets que molestaven a tothom. Quan s'avorria, que passava sovint, interrompia la classe cridant o fent tonteries que feien riure a tots els nens. A vegades, provava de treballar, però ho feia massa ràpid per acabar de seguida i es tornava boja de ràbia quan, al final, li deien que ho havia fet malament. Quan passava això, arrugava els fulls o els trencava en mil trossets. Així passaven els dies...

Cada matí, de camí a l'escola, es deia a sí mateixa que s'havia d'esforçar tot el que pogués perque no la castiguessin. Però al final, sempre acabava ficada en algun embolic. Gairebé sempre s'enfadava amb algú, es barallava constantment i no parava d'insulta. A més, una idea començava a rondar-li pel cap: - Sóc una tortugueta dolenta- i, pensanta això cada dia, es sentia molt malament.

Un dia, quan es sentia més trista i desanimada que mai, es va trobar amb la tortuga més gran i més vella de la ciutat. Era una tortuga sàvia, tenia lamenys 100 anys i, era enorme. La gran tortuga ava acostar-se a la Tortugueta i, desitjosa d'ajudar-la, li va preguntar qué li passava. -Hola !- va dir, - t'explicaré un secret. Que no saps que portes damunt la solució als teus problemes ?-
La Tortugueta estava perduda, no entenia de que li parlava. -La teva closca ! - va exclamar la tortuga sàvia. - Pots amagar-te dintreteu sempre que t'adonis que el que estas fent o dient et fa ràbia. Llavors quan et trobis dins la closca tindràs un moment de tranquil·litat per estudiar el teu problema i buscar una solució. Així que ja ho saps, la propera vegada que t'irritis, amaga't ràpidament !-.
A la Tortugueta li va encantar la idea i estava impacient per provar el seu secret a l'escola. Va arribar el dia següent i, de nou, la Tortugueta va equivocar-se al resoldre una suma. Va començar a sentir ràbia i fúria i, quan estava a punt de perdre la paciència i arrugar la fitxa, va recordar el que li havia dit la vella tortuga. Ràpidament, va encongir els braçets, les cames i el cap, els va apretar contra el seu cos, ficant-se dins la closca. Va estar-se una estona així fins que va tenir temps per pensar què era el millor per resoldre el seu problema. Va ser molt agradable trobar-se allí, tranquil·la sense que ningú la pogués molestar.
Quan va sortir, va quedar-se sorpresa al veure la mestra que la mirava somrient, contenta perquè s'havia pogut controlar. Després entre les dues van resoldre l'errada ( semblava increïble que amb una goma i esborrant amb cura, el full tornés a estar net !). La Tortugueta va seguir posant en pràctica el seu secret màgic cada vegada que tenia problemes, fins i tot, a l'hora del pati. Aviat, tots els nens que havien deixat de jugar amb ell pel seu mal caràcter, van descobrir que ja no s'enfadava quan perdia en un joc, ni pegava sense motiu. Al final de curs, la Tortugueta ho va aprovar tot i mai més li van faltar els amiguets.

TÈCNICA DE LA TORTUGA

Aquesta tècnica va dirigida als nens i nenes de preescolra fins a 2n de primària, té com a objectiu afavorir l'autocontrol i la relaxació davant de oles situacions estressant o que generen ràbia als casos d'hiperactivitat i dèficit d'atenció. En l'aplicació d'aquesta tècnica cal tenir en compte:
- L'educador/a parteix de l'explicació del conte ( Història de la Tortuga) per tal que el subjecte s'identifiqui amb la protagonista.
- Davant d'una situació potencialment estressant el/la docent li diu la paraula "tortuga" . El nen adopta una postura inicialment entrenada (imitant la tortuga introduint-se dins la seva closca) ficant la barbeta al pit, la mirada al terra, els braços i els punys tancats i estirats a llarg del cos). Llavors, ha de comptar fins a 10 abans de relaxar de nou tots els músculs.
- Cal que la persona que apliqui aquesta tècnica, en un cas de TDAH, reforci o premii aquest entrenament o la posterior aplicació, per tal de que el nen s'animi a utilitzar aquesta estratègia de forma autònoma quan s e senti inquiet o davant de les situacions que li resultin de difícil control.

PARTIR HACIA 2046

IS ANOTHER SAD AFTERNOON

EL POBLE ES VA TENYINT DE MORT

ESGUINÇ PROFUND

El cor se m'esguinça per moments.
Estic dolguda. Crec que moltes vegades m'equivoco amb les persones.
Intento mostrar-ho tot i donar-ho tot, i m'equivoco.
Haig de canviar moltes coses de la meva manera de ser,
em serà difícil, però ho farè.

En fi, potser així seré més feliç,...

El més trist i fort de la setmana és que sense haver fet res a casa, he acabat rebent igual....
I quina ment més recargolada la que s'inventa o creu coses per fer mal, fins al punt que m'ha hagut de defensar algú que no ho acostuma a fer mai. Jo que no m'havia posat enlloc, jo que intentava fer les coses millor, a sobre tota aquesta mè... Quines injustícies té la vida no ??? Ara, la que haig de canviar sóc jo i, a sobre haig de posar bona cara. I per dins, un estat de nervis i ansietat que m'està destruint el crani,... en fi, la vida, .., no tinc paraules per continuar, només llàgrimes de tritesa i un cor dolgut que cada vegada costa més de curar.

Aquestes; paraules que no trascendiran, ni han de trascendir mai. Tan sols és una promesa, un intent de no buscar res més, ... igualment no importa, no ?

HOW MANY SPLENDID SUNDAYS

	Zwan - El Sol
	Found at skreemr.com

EN BUSCA DE LA TRANQUIL·LITAT

" Val més el pa sec menjat en pau
que grans festins de gent barallada "

Proverbis 16, 26-17, 11

PENSAMENTS RECURRENTS

ABOUT LOVE

"Oh, este anhelo en silencio de llegar hasta ti,
oh, tu imagen , que irradia y me transmite
sensaciones, oleadas que me anegan.
Inmenso, el corazón està dispuesto"

Rainer Maria Rilke

ENDSERENANDING

	Blue Velvet [Bobby Vinton - Blue Velvet]
	Found at skreemr.com

La música lounge o las canciones retro tienen un toque de pasado estático. Ese pasado se vuelve obsesivo y esa música se adueña de un tiempo pasado que ya no pasa, por eso las escuchamos sin cansarnos una vez y otra, es el sonido del recuerdo, lo único tenemos .... Como los sueños de los marines que siempre recuerdan esos bailes antes de partir a la guerra, las parejas formales bailando esas canciones tan clásicas como sabida despedida Ese amor que no podrá ser, un amor germinal que ha de morir sin haber crecido, tan sólo perdurará el recuerdo de aquel baile, algun timido beso y una canción eterna.

On anirem a parar ?

Avui he presenciat un atracament. Quina por, quin neguit i, sobretot, quina repulsió vers les persona que ha tingut la barra d'atrevir-se a robar a dos pobres xavals que es guanyen el pa com al resta de nosaltres. El que fa més por és que aquests actes vagin in crescendo fins al punt de perdre la poca seguretat que teníem. Doncs tots els problemes socials i econòmics acabaran afectant, com sempre, als més pobres, a nosaltres, a la prole. Per què no anirem a robar els rics, oi ?

SCARY LIFE

Perquè em fa tanta por?
La vida és una pura loteria
quan t'adones que estas envoltada de
desgràcies.
La vida fa por quan no saps que et depara...

A Song for the lovers: elcolibri & lovetilie

I spend the night
Yeah looking for my insides in a hotel room
Waiting for you
Were gonna make it tonight
Yeah something in the air tells me the time is right so we better get on

LOOK IN THE MIRROR

I stand, look in my hands

I talk with these lines

It's not the answer

I'm crying and now

I know Looking the sky

I search an answer

So free, free to be

I'm not another liar

I just want to be myself... myself

SER DONA

Ser dona és molt complicat. No té res a veure amb vestir "fashion" i lluir el palmell.
Per mi, ser dona vol dir lluitar pel que vull aferrissadament,
trencar normes per aconseguir un besnestar per tothom,
respectar i fer-se respectar, estimar i sentir-se estimada.
Per mi, ser dona, vol dir sentir profundament fins el dia de la mort.

SI ESTIGUESSIS AQUÍ

Com em complauria la teva presència i el teu afecte,
com m'ajudarien i m'animarien els teus consells,
quan tinguès el cor encongit.

CONVERSATIONS WITH MYSELF

Avui m'han dit: " Es que em canso d' escoltar-te"
Jo ja he trobat estrany que em deixessin parlar cinc minuts seguits de la meva feina, però em feia il·lusions de que m'escoltava perquè volia saber... Tampoc parlo massa jo.
En fi, cada vegada estic més convençuda de que les converses han de ser per mi mateixa, perquè els altres no estan disposats a preguntar-me. No ho sé, em sento estranya. No sé si és la meva veu, o la meva manera d'expressar-me que, a vegades, no és sui generis.
En tot cas, de que els interessa parlar ?

PEDAGOGIA ACTIVA

El reforç positiu dòna millors resultats, a la llarga, que el càstig i les mesures repressives.

Aquest principi, que es pot aplicar en tots els àmbits de la vida, no és aplicable en totes les situacions. Lògicament la conducta negativa no ha de ser apremiada amb un reforç positiu. Però ha de ser castigada severament ? O es poden oferir alternatives de canvi ? A la llarga, l'infant que es castiga recurrentment, acaba sent tractat com "l'infant castigat".

INJUSTICIES PERSONALS

Les persones pensen que no me'n adono. Jo començo a estar tipa de la situació.
Posaré un exemple simple però entenedor. Fa uns dies que una noia de la classe, em va demanar que li grabés música ( d'aquesta que està de moda ara i demà, no) en un CD. Jo vaig accedir-hi. A mi m'agrada compartir. Al cap d'uns dies, el posat d'aquesta noia va canviar. Estic segura que si avui li portés el CD, em faria el somriure i em donaria les gràcies,... Al cap d'uns dies se li oblidaria i em tornaria a girar la cara o tractar de males maneres. Fins i tot, en les sessions de treball en grup he vist les males cares que posa quan estic per la feina.
Conclusió: Mentre jo esquitxo i faig les coses com agraden, sóc acceptada i volguda.
Quan no paso per l'aro, sóc rebutjada i tractada de males maneres.
Per tant, em valoren pel que tinc i no pel que sóc.
Això ja bé des de fa molt de temps... La gent es prenia la llibertat de tractar-me d'una manera o d'una altre en funció del que feia per ells.
Aquesta és la història; jo donava i les persones feien de mí el que volíen. Em sentia estimada i feliç unes estones i després em sentia com una merda. Tonta, cornuda i a sobre apaleada. Abans no me'n adonava. Ara me'n estic cansant. Crec que no mereixo aquests tractes ni les actituds falses envers a mí. És un problema que m'afecta i que encara no està resolt. Doncs per ser dolorós, intento evitar-lo.

CRISI I SUSCEPTIBILITATS

El més fàcil és respondre amb un atac,
sense pendre en consideració que,
si l'ajuda es demana obertament,
jo la oferiria en la mesura del possible
sentint-me útil i valorada.
És clar que després potser em sento igualment
el comentari: ets una egoísta !
Quina pena de gent.

BLUE

Trista,
Perquè avui no és igual que ahir.
Perquè m'influeixen tant els comentaris ? Potser és la meva inseguretat. Jo també necessito crèixer. Abans però haig d'estimar-me com a persona i no caure en certes dinàmiques. Per mi encara és difícil. Ho intento però sóc una persona inconstant que no he madurat prou. A vegades no me'n adono que continuo caient als mateixos errors de sempre.

Ara ja no em puc concentrar...

WHAT ?

Perquè demaneu sinceritat, si quan dic la veritat em feu callar ?

ETS EL MÉS GRAN QUE TINC

Com una formigueta, et fas gran a passos gegants.
En el teu camí, no perdis mai els valors que et fan tan humà
i conserva l'autenticitat que et fa especial.
D'aquesta manera, tot el que canviis i recullis en aquesta vida,
et farà crèixer més, més i més,...


Tot això és per dir-te que m'encantes tal i com ets i, que em sento molt orgullosa dels passos que vas fent envers les situacions que, abans, et podien fer passar una mala estona. T'admiro, t'acompanyo i et dono suport per sempre en tot.

Firma;
La teva mitja taronja.

KARMA POLICE

	Radiohead - Karma Police
	Found at skreemr.com

Algunas utopías futuristas nos muestran la posibilidad de una " karma police ", una policia del Karma que velaría por la sustancia espiritual de los hombres ( véase Ghost in the shell, para citar quizá la más famosa ). Puede que fuera necesaria, cada día pienso más en lo imprescindible de una recuperación de lo espiritual. Para recobrar la humanidad perdida tenemos que recuperar lo espiritual olvidado ante la vorágine material que nos absorbe y degluye sin compasión. Estamos pérdidos ante cacharros y artefactos que nos sustituyen para que podamos ser sujetos pasivos, ojos palidos ante miles de pantallas parpadeantes, sólo deseando ser más animales de lo que quizás nunca fuimos.

IMPROVISANT...

EL ARTE DE AMAR

" El amor, como la mílicia, rechaza a los pusilánimes y a los tímidos que no saben defender sus banderas"

Ovidio

DES D'ALLÀ ON SIGUIS

Felicitats Sergi, avui era el teu sant.

ABANS D'ANAR A DORMIR

Necessito expressar-te que sense tú em sento perduda
que et necessito
perquè només tú, coneixes el significat dels meus somriures,
de les meves llàgrimes, de les meves paraules,...
Tots dos formem part d'un mateix món.
Tú i jo som una sola persona.
T'estimo, vida.

STUDIING...

Perspectiva personal

L'entenimentat parla poc,
l'intel·ligent conserva la calma.

Proverbis 16, 26-17,11

NI BLANCO, NI NEGRO

Con el tiempo aprenderé a pensar dos veces lo que digo,
aprenderé que la realidad tiene matizes y que mis razonamientos deben ser flexibles, no rotundos.

MI PEOR DEFECTO

Muy impulsiva

OFF CINEMA v.6

Pip, último aviso para los pasajeros del 2046 con destinación: sí mismos.

Arranca la locomotora vital de un tren futurista que nos llevará de viaje a ninguna parte... Pocos llegarán y no les hecharemos de menos, los otros: Disfruten del viaje al país de las propias sombras, de los corazones rotos, de la infelicidad que somos...

Estamos ante una película extraordinaria de un realizador chino, afamado en occidente, llamado Kar Wai Wong. " 2046 " es un film retro-futurista en el que se nos cuenta la historia dramática de un escritor que escribe y vive su propia tristeza, la tristeza de esa suprema capacidad de los hombres que es " amar "; en 2046 el amor se ha vuelto imposible, los sujetos de amor ( esas mujeres de deseo ) son de hojalata desgastada, circuitos vehementes de inexpresión. El amor a bordo de ese tren de la memoria es imposible, de hecho, en ese pasado que es presente durante la decada de los 60 en China y Singapur, ya no era posible. ¿ Alguna vez fue posible ser feliz ?, la respuesta la hallaremos en un viaje simétrico y proyectivo, pasado que es presente ( nostalgia retro que lo inunda todo ), retahila absurda de conquistas, celebraciones y encuentros carnales en un mismo pasado y futuro, no importa la fecha, cuando emocionalmente es imposible escapar de 2046.

Un mismo hombre, un pasado-presente-futuro trágico, condensación de un tiempo homogéneo: el recuerdo; recuerdo de lo mismo, de lo que no pudo ser por temprano y lo que ya será para siempre demasiado tarde; no hay oportunidad para los desheredados de ser felices, ese escritor que puede que sea nosotros, llorará con lagrimas de tinta haber perdido la oportunidad en un solaz imposible: hay más nostalgia en 2046 que en ese pasado, el tiempo es aditivo y en 2046 ya no cabe más tristeza. Puede que la condición trágica del hombre sin amor sea deambular recreando artificialmente unas mismas sensaciones, cortejos e imágenes. 2046 es fruto de ésta ilusión, la mayoría no escaparan nunca de ese sucedáneo que es cibernético y de mujeres alegres del pasado al mismo tiempo, las lágrimas y reacciones son las mismas, el engaño universal. Ese escritor, magnificamente interpretado por Tony Leung ( actor fetiche de Kar Wai Wong ), intentará permanecer hasta el último momento en ese vagón / habitación que es 2046. Para ello, para engañarse, contará con un elenco de mujeres como: Su Li Zhen ( Gong Li ), Wang Jing Wen ( Faye Wong ), Bai Ling ( Ziyi Zhang ) y Lulu/Mimi ( Carina Lau ), que le abrirán la ilusión de redimirse, intentará recomponer su corazón sin éxito, mujeres que aman o son amadas, licenciosas y androides ( nos sugiere algún tributo a " Blade Runner " ), sin embargo, humanas. Primeros planos de sus rostros, de su intimidad iluminada, se repiten obsesivamente, nos interesesa su expresión en el momento en que mueren sus corazones, en el momento en que la imposibilidad se manifiesta, las veremos una vez y otra: soñando, amando y, como no podia ser de otro modo, llorando. Encarnan variaciones de un mismo modelo, el modelo poético ( el film rebosa planos poéticos, secuencias estéticamente preciosistas y un regusto operístico sublime ) de lo pasado y futuro, de rostros que pueden ser otros, de recorridos que pueden ser otros, sin embargo, el destino tiene que ser el mismo. Dónde haya habido amor, tan sólo quedarán lagrimas y unas bellas notas musicales ( extraordinarias sin excepción ), que como el recuerdo ( y su nostalgia ), tan sólo pueden sonar a antiguas.

El viaje será pausado y lento, el recuerdo lo es ...... y la desgracia, atemporal.

UNA PANTOMIMA

Esta madrugada los oscars han sido una mentira!
Por no reconocer la gran interpretación de Mickey Rourke en "The wrestler", se ha otorgado la estatuilla de oro (puagh!) a Seann Penn por Harvey Milk ( con este nombre tan estúpido).

Para mi, Mickey Rourke llegó a encojerme el corazón ayer por la tarde... y, por ello, reivindico su reconocimiento professional por su papelón en el film de Aronofsky.

TORNAR A SER INFANTS

Recordo que aquesta cançó em relaxava moltíssim. Tot i que no es canta en català és molt bonica. A més, abans no teníem els recursos visuals que hi han ara.

BREAK

Qualsevol es podria preguntar que estic fent sola a l'habitació,
trista, mirant alguna que altra pel·lícula sentimental per empatitzar i sentir-me pitjor.
Estic esperant.
Sempre esperant.
Per sempre esperant alguna resposta que m'indiqui que aquesta tarda no em quedaré sense estar amb la persona que estimo. Però potser ja és massa tard. La tarda és a punt d'acabar-se i ni tan sols m'ha demanat que li faci companyia.

ESTAT D'ANIM

	Audioslave - Like A Stone
	Found at skreemr.com

On a cold wet, afternoon
and no room for love and emptiness
by a freeway
I confess, I was lost in the pages
of a book, full of death
reading how we'll die alone
and if a god, will lay to rest
anywhere we want to go

In your house
I long to be
Room by room
Patiently
I'll wait for you there
Like a stone
I'll wait for you there
Alone

And on my death bed
I will prey
to the gods and the angels
Like a pagan
to anyone who will take me to, heaven
to a place
I recall
I was there so long ago
The sky was bruised
The world was black
and there you led me, on

In your house
I long to be
Room by room
Patiently
I'll wait for you there
Like a stone
I'll wait for you there
Alone... Alone

In all I read
till the day was gone
And I sat in regret
in all the things I've done
For all that I've blessed
and all that I've wronged
In dreams till my death
I will wonder on

In your house
I long to be
Room by room
Patiently
I'll wait for you there
Like a stone
I'll wait for you there
Alone... Alone

CERTESA

Quan tot es pot obtenir a merced de qui ho desitja, no es valora.

EL DILEMA DE HEINZ

"Una dona s'està morint d'un estrany càncer. Hi ha un fàrmac que, a parer dels metges, pot salvar-la. Una forma de radi que un farmacèutic de la ciutat ha descobert recentment. Però el farmacèutic cobra quatre-centes cinquanta mil pessetes per una petita dosi, un preu deu vegades superior al cost del fàrmac. El marit de la malalta, Heinz, demana diners a amics i familiars, però no aconsegueix sinó la meitat del preu de la medicina. Heinz suplica al farmacèutic que li vengui a més bon preu o que li deixi pagar més endavant. El farmacèutic s'hi nega recordant que amb molt d'esforç ha descobert el fàrmac i en vol treure benefici. Finalment, Heinz, en un atac de desesperació, entra per força a la farmàcia i roba la medicina que la seva dona necessitava".

FAVOURITE SONGS v.4

Blink 182 - I miss you


Hello there, the angel from my nightmare
The shadow in the background of the morgue
The unsuspecting victim of darkness in the valley
We can live like Jack and Sally if we want
Where you can always find me
And we'll have Halloween on Christmas
And in the night we'll wish this never ends
We'll wish this never ends


I miss you
(I miss you)

Where are you and I'm so sorry
I cannot sleep, I cannot dream tonight
I need somebody and always
This sick, strange darkness
comes creeping on so haunting everytime
And as I stared I counted
the webs from all the spiders
catching things and eating their insides
Like indecision to call you
And hear your voice of treason
Will you come home and stop this pain tonight?
Stop this pain tonight

Don't waste your time on me you're already the voice inside my head
(I miss you, miss you)



Me gusta esta canción sin ser una gran canción. Tiene una letra emotiva y sencilla, de corte pretendidademente oscuro como su videoclip; ante la acusación de ser comercial y lo gótico, de la estética, más que trillado, respondo que: lo gótico en sí ya está estéticamente saturado desde los ochenta, cualquier intento de actualización es más cibernético que otra cosa. Sin embargo, a mi me gusta por su mensaje sincero de " necesidad ", necesidad de tener a alguien y siempre, de sentirla cerca, de llamarla esta noche. De que lo nuestro no acabe nunca...

REIVINDICACIÓ: NO ÉS NOMÉS UN ESPAI

DER SINN DES LEBENS

" Descubrir " un supuesto " sentido de la vida " es una tarea irrenunciable - digan lo que digan los diversos relativismos de todo pelaje - para la Filosofía. Aunque, encontrar una formulación: exacta, normativa, evidente e, incluso, aséptica, parece que ya no nos es posible. Almenos la Filosofía ha llegado a esta conclusión, más o menos general, en nuestra época. Sin embargo, lo que sí es posible es encontrar pistas para seguir la buena dirección, el camino correcto.

Heidegger, a nuestro entender, da alguna indicación fundamental; leámoslo:

" El tiempo es de penuria porque le falta el desocultamiento de la esencia del dolor, la muerte y el amor. Es indigente hasta la propia penuria, porque rehuye el ámbito esencial al que pertenecen dolor, muerte y amor. Hay ocultamiento en la medida en que el ámbito de esa pertenencia es el abismo del ser ".

Martin Heidegger ¿ Y para qué poetas ?

Sea dicho por adelantado que no entraremos a interpretar a Heidegger por sus palabras, dicha tarea se nos antoja titánica y se escapa al modesto propósito de este escrito. Analizaremos pues algun sentido de lo antedicho.

Vivimos un tiempo natural de penuría, hay muestras de éllo a lo poco que uno se asome a la ventana o asista a la información del Mundo que se nos da. Sin embargo, nuestra época en este sentido no es diferente a otras sino por lo dramático del alcance de la penuria misma. Vivimos una penuria humana mundial. Es importante percatarse de la verdad esencial de lo antedicho, puesto que si uno está convencido de que estamos hablando de una condición de existencia socio-económica, no podrá entender realmente nada de lo que se dice aquí. La penuria, no es estrictamente económica, de hecho la preocupación estricta por lo económico es un sintoma claro de tal decadencia. Hablamos de la condición humana en cuanto mortal. Lo mortal significa lo finito y, no entender propiamente el carácter finito del hombre es la penuria misma. La condición humana conlleva : dolor, la muerte y el amor de un modo eminente. Son categorías fundamentales del ser humano. Sin embargo, la penuria se cierne sobre una época en la que los hombres han olvidado o despreciado tales categorías, de hecho, la penuria es fundamental porque el olvido alcanza al olvido mismo. No se acuerda el hombre contemporáneo que le es imprescindible interrogarse por la esencia de tales categorías. No sólo éso, sino además la penuria llega a la más extremada indigencia. El hombre ni se interroga ni entiende que tales categorías son eternas en cuanto mortal. Sin dolor, muerte ni amor no hay hombre, tal indigencia hace al hombre sólo pretender aliviar el dolor, atrasar la muerte y desdeñar el amor - rehuye el ambito esencial, nos dirá Heidegger. La pérdida de sentido es total si es incapaz de entender que nunca aliviará totalmente el dolor, nunca vencerá la muerte y no puede menospreciar el amor si quiere vivir una vida auténtica en cuanto hombre. Tan sólo, es un ocultamiento que casi ha logrado su éxito - de ahí la penuria -: se ha ocultado y ha ocultado el sentido de la mayoría de los hombres, gran parte de su tiempo. Pero el dolor, la muerte y el amor están inextricablemente siempre casi-presentes para recordarle - se presentan en momentos de crisis - que tan sólo está viviendo un ocultamiento. Dicho ocultamiento en su forma generalizada supone la indigencia extrema, nota dominante de la penuria del ser humano. El hombre sólo recuperará su dignidad en cuanto tal, cuando asuma interrogarse " metafísicamente " - por tanto desocultar y desocultarse - respecto al abismo que supone ser; dicho en otras, palabras, respecto al abismo que supone existir propiamente en cuanto finito: dolorido, mortal y amante.


En aquesta bitàcora t'has construit com a persona en tots els sentits. En aquesta bitàcora has reflexat tot el que saps, tot el que penses, tot el que vas aprendre a la universitat de Filosofia. En aquesta bitàcora hi ha reflectida la teva evolució personal i la nostra història d'amor.

DESMOTIVACIÓ

Cada dia tinc menys ganes d'anar a l'institut.

UNA MOLT MALA NOTÍCIA

Aquesta tarda no podia deixar de plorar,
pensant si s'arruinaran vuit anys d'història per una porqueria de blog creat per exigències acadèmiques.
Jo em nego a perdre el que t'identifica, el que expressa com et sents, el què penses, els teus gustos, les teves troballes, la teva història amb mi, els nostres comentaris. No m'imagino el día a día sense poder consultar si has deixat algun post i contestar-te. Encara recordo el día que em vas confessar que tenies un blog... i la primera que vegada que hi vaig accedir... . Em va marcar i em marcarà tota la vida. Si deixa d'existir, em faltarà alguna cosa dins meu ( i no és poc important).

SOLITARIA

Caminava solitaria tots els dies de la setmana
anhelant el moment en que et podria tornar a veure,
intentant retenir la teva olor al meu nas,
recordant que quan em notaves trista em tenies entre els teus braços
i m'eixugaves les llàgrimes.
Desitjant en tots moment que em mirèssis i les nostres boques es trobessin en un petó d'amor.

PRINCIPIOS

MI PRORIDAD ES VIVIR.
MI PRIORIDAD ES QUERER.
MI PRIORIDAD ES SENTIRME QUERIDA

SIN ALIENTO

Qué sentido tiene pagar tanto dinero para que las obligaciones estudiantiles no te dejen vivir, pero tampoco consolidar conociemientos ?
Qué hay del discurso de la pedagogía alternativa a la dinámica estresante de nuestra sociedad ?
Nada. Sólo son palabras.

Una hoja de papel en blanco con sólo un nombre que me identifica. Pues no pienso hacer el examen. Esto no es pedagogía... esto es un infierno. Y por aquí yo no paso. Eso que deberia ser interpretado como una manifestación de las necesidades para provocar cambios en la enseñanza, para ellos sólo es un acto de rebeldía y bandalismo que pone en peligro el expediente y los resulatdos académicos. Qué ? Mucha teoria... palabras, palabras, y más palabras... bla, bla, bla.

LOS PEORES DEFECTOS

Manías,
ser inconsciente, hablar sin pensar.

REFLEXIONEMOS...

MORAL, conjunto de valores comunes que hacen posible una convivencia justa y bienavenida entre las personas.

¡ Ahora, con nuestros Nuevos Valores Morales, usted ya puede ser Bueno sin hacer nada Bien !

Gran Enciclopedia Clismón
"Bienvenidos al Mundo"

Dilemas morales de hoy;

Si encuentra usted una cartera en el suelo con tres-cientos euros en el suelo... ¿ qué haría ?

¿ Por qué las personas no demostramos cada día nuestro afecto hacia las personas más queridas, en vez de esperar a sufrir una situación límite ?

LA RECERCA DE LA TRANQUIL·LITAT

Barrar els ulls a la realitat
per sentir que les injusticies no existeixen

	Joy Division - Love Will Tear Us Apart
	Found at skreemr.com

TEMOR

Experimento jo el mateix temor que tú quan expresses que aquest any pot ser el darrer.
Jo tinc por de fer-me gran ... temo que els anys em restin la vitalitat que tenia a la vintena,...

I LOVE YOU ...

	The Cure - Lovesong
	Found at skreemr.com

LIFE IS THIS

Amb els anys s'aprén que el tresor més valuós que una té és la vida
i que la decisió més important al respecte no és a les nostres mans.