"En la infantesa, no tot és felicitat"
Ens oblidem que nosaltres som els seus precedents.
Afortunadament no serem la única influència que rebran, però la suma de totes les experiències conformaran la seva personalitat. Si totes són negatives, l'infant necessitarà una bona suma de resiliència per sortirse'n i, segurament suport extern.
Som conscients d'on ens posem i què és més important ? : Fer una manualitat o aprendre a ser autònom ? Saber que és un petó, saber què vol dir estimar, ... Cadascú ho ha de valorar.
Un contrapunt esperançador
" (...) Y es que crec que el fet d'aprendre és el "pretext" que ens sitúa a l'escola. Pero el vertader "text" és el mon emocional i de la relació en la qual ells s'estrenen, i en la qual s'entrenen per ser persones.
De manera que si posem l'accent en el "pretext"i, no en el "text"els infants aprendrán moltes coses, sí, però sense otorgar-li un sentit vital vertader, sense implicació pofunda. Aprendrán, com se sol dir " per l'exàmen", per complir, per contentar als altres, quedant fora del plaer de cobrir la necessitat de saber. Després, quan puguin es despeprendrán de molts dels coneixements apresos (...).
En canvi, si prenem el "text" com a eix aglutinador,veurem com els fils emocionals s'entrecreuen i adquireixen la conformació d'un teixit fort, flexible i móvil, un teixit que omple de vitalitat el procés d'acompanyament educatiu que emprenem amb cada infant i amb el grup resultant de les sevs personalitats, vivències comuns i les seves particulars troballes "
Traducció pròpia de " Mi escuela sabe a naranja"
