Des de fa uns dies he descobert
que em fa por la nit.
Em fa por la foscor, em fa por estar sola.
Em fan por els sorolls nocturns.
em fa por la mort.
Wednesday, January 21, 2009
Saturday, January 17, 2009
Monday, January 12, 2009
APRECIADA RUTINA
La vida està plena de bons i mals moments,
és per això que s'agraeix la rutina del dia a dia.
és per això que s'agraeix la rutina del dia a dia.
Sunday, January 11, 2009
NOTA PER ...
" El gandul arriba a morir de desigs,
perquè les seves mans no volen tocar la feina"
Proverbis 21, 14 -22,1
Tuesday, January 06, 2009
LA CARTA ALS REIS MAGS
Estimats Reis Mags de l'Orient;
Aquest any faig tard per fer la carta, bè potser no he estat bona nena, però el que demano no és material ni és directament per mi. Només salut i bons aliments per les persones que estimo i aprecio encara que no els hi digui cada dia. I per la persona especial que està al meu costat, molta felicitat i que jo hi pugui contribuir !!!
Aquest any faig tard per fer la carta, bè potser no he estat bona nena, però el que demano no és material ni és directament per mi. Només salut i bons aliments per les persones que estimo i aprecio encara que no els hi digui cada dia. I per la persona especial que està al meu costat, molta felicitat i que jo hi pugui contribuir !!!
Sunday, January 04, 2009
TORNA, NADAL
L'arbre desvetlla sons i el vent
descriu ratlles de llum damunt
la pell d'aigua,
Tot és misteri i claredat extrema
Torna Nadal i torna la pregunta;
Proclamem la pau amb les paraules,
mentre amb el gest afavorim la
guerra ?
Miquel Martí Pol.
descriu ratlles de llum damunt
la pell d'aigua,
Tot és misteri i claredat extrema
Torna Nadal i torna la pregunta;
Proclamem la pau amb les paraules,
mentre amb el gest afavorim la
guerra ?
Miquel Martí Pol.
Friday, January 02, 2009
TOT ORELLES
Encara segueixo sent tot orelles
Parla'm, explica'm coses de tú,
mostra'm les coses que t'agraden
com ho feies abans, sense prejudicis
amb naturalitat,
jo t'escolto,
demà veuràs que he aprés.
Parla'm, explica'm coses de tú,
mostra'm les coses que t'agraden
com ho feies abans, sense prejudicis
amb naturalitat,
jo t'escolto,
demà veuràs que he aprés.
ANY NOU ...
... però res ha canviat. Les mateixes preocupacions, i d'altres que s'hi van afegint. El mateix de sempre, jo vaig darrere els altres i els altres van a la seva i, t'inclouen en els seus plans si poden. M'ho prenc tot a la valenta, tot m'afecta d'alguna manera; el que es diu i el que no es diu.
Potser si fos més madura intrapersonalment, m'ajudaria a tenir en compte el que és realment important. També hauria de tenir cura de la meva salut mental, no li aniria pas malament oxigenar-la peruqè no m'afectin tant els comentaris dirigits a la meva persona.
Acostumar -se a dir el que pensa es demani, seria bo per deixar de predre totes les batalles...
La consciència de cadascú ja obrarà per si mateixa i no serà tan benevolent.
Potser si fos més madura intrapersonalment, m'ajudaria a tenir en compte el que és realment important. També hauria de tenir cura de la meva salut mental, no li aniria pas malament oxigenar-la peruqè no m'afectin tant els comentaris dirigits a la meva persona.
Acostumar -se a dir el que pensa es demani, seria bo per deixar de predre totes les batalles...
La consciència de cadascú ja obrarà per si mateixa i no serà tan benevolent.
BY MYSELF
De les persones que estimem i apreciem
esperem amor, exclusivitat i fidelitat.
Quan hi ha suport i amor incondicional
no s'esperen males estrogançes.
esperem amor, exclusivitat i fidelitat.
Quan hi ha suport i amor incondicional
no s'esperen males estrogançes.
ORGÀNIC
Del que no hi és no cal preocupar-se
Si no tingúes cor,
no sentiria el que sento
Si no tingues sang a les venes
ho deixaria passar tot.
Si no tingúes cor,
no sentiria el que sento
Si no tingues sang a les venes
ho deixaria passar tot.
Tuesday, December 30, 2008
ADÉU SERGI,
Així que va extendre les ales i va emprendre el vol;
llavors es va encendre l'aurora d'un vermell rosat;
secava les llàgrimes, armant les meves pors
amb deu mil escuts i llances
llavors es va encendre l'aurora d'un vermell rosat;
secava les llàgrimes, armant les meves pors
amb deu mil escuts i llances
" Cançons de Inocència i de l'Experiència "
Adaptació del poma "El ángel" de William Blake.
Adaptació del poma "El ángel" de William Blake.
Sunday, December 28, 2008
¡ QUÉ PESADILLA !

Porque tendrán ellos vacaciones? De que sirve si me están amargando las mías con sus planes de pintar los dormitorios ?. Poco trabajo y entretenimiento deben tener. Además me estropean las pocas vacaciones que tenía.
Qué asco, ya podrían volver a sus puestos de trabajo si no saben disfrutar de sus vacaciones. Y seguro que quien tuvo la idea se sentará frente al ordenador mientras los demás trabajamos. Insoportables, insoportables, insoportables !!!!!!!!!!!!
Friday, December 26, 2008
ESTIMAR TAMBÉ ÉS CREURE EN L'ALTRE
I thought the future held
a perfect place for us
That together we
would learn to be
the best that we could be
In my naivety I ran
I fell and lost my way
Somehow I always end up
falling over me
And one day
I woke to find
The future had no place
for me
I was unwanted in a world
that with my hands I helped build
Where once was honesty and pride
I now stand broken and alone
Just a shadow
of what I was meant to be
They say that "Time
will heal"
"The truth shall
set us free"
Well that depends
on what it is
that you choose to believe
In this prison made of lies
We see what it is we want to see
And find comfort in this
broken hall of dreams
Does anybody feel
the way I do?
Is there anybody out there?
Are you hearing me?
I believe in you
Will you believe in me?
Or am I alone
in this hall of dreams?
I believe in you
You believe in me
But I have no trust
in anything
Somehow I'm always
always falling over me
Somehow I'm always
I'm always falling over me
AL CABO DE UNA HORA ...
Parece que alguien ha entendido, por fin, lo importante que era para mí, acabar lo que estaba haciendo. La consecuencia: nos hemos sentido mal al principio, pero luego la conversación ha adquirido un tono bastante comprensivo. Me hubiera alegrado más que las dos hubiéremos colaborado juntas en el proceso. Aún así el resultado ha sido bueno.
SIN AUTORIDAD
No tengo ninguna autoridad, en ningúsn sitio. Sin embargo, todo el mundo la tiene conmigo. Antes de ayer tenía dos centros de mesa a medias. Estavan inacabados, les faltaba gràcia, pero estaba orgullosa con mi creatividad, con el proceso de aprendizaje realizado. Me he dejado aconsejar por los míos en todo momento, pero sin dejar que intervienieran directamente, pues me gusta sentirme realizada almenos en algo que he decidido hacer por mí misma. Habíamos quedado en que quedaría mejor pintando las hojas de pino y sumando más detalles a los dos centros de Navidad que estaba realizando con todo el cariño del mundo para mi madre y para mi suegra. Ahora ya no puedo decir lo mismo, pues alguien se me ha adelantado a realizar lo que a mí me hacía tanta ilusión que es adornarlo, desobedeciendo mis indicaciones de hacerlo cuando yo estuviera en casa. Yo era la protagonista, pero por lo que se ve cuando una se da la vuelta, los demás se toman todas las licencias. Encima no quieren entender lo importante que es para mí realizar estas actividades que ustedes considerais una tontería, de una niña de dos años, sin embargo os moriis por hincarle el diente... Y otra vez me han pasado por encima.
Subscribe to:
Posts (Atom)
