Monday, April 12, 2010
Saturday, April 03, 2010
ABOU MYSELF: FROM DAYS HARD TO HAPPIER DAYS
A veces una agradece que los días más malos den paso a días normales, días de plenitud, días en que puedes inhalar el aire de ese ambiente, días en los que una puede sonreír. Y su amor le pregunta extrañado: por qué sonríe tanto ? Pues él no se acuerda o no puede ver que su presencia tranquil·la y dulce provoca todo ese júbilo. Afortunadamente ella puede buscar cualquier pretexto para verlo de nuevo y experimentar esa alegría en el corazón. Muchas gracias y te deseo lo mejor para estos días para los que trabajas duramente.
Wednesday, March 31, 2010
TINC GANES DE PLORAR PERÒ NO PUC
Ha estat un dia intens de moltes emocions i de contradictòries que són entre elles, no puc exterioritzar-les però el meu cos ho necessita.
COM ÉS POSSIBLE ?
Com és possible que sent la mateixa persona i tractant de la mateixa manera o millor els infants, et tractin molt bé en un lloc on has estat tan sols un mes i pitjor en un lloc on has estat un any ?
Sunday, March 28, 2010
Friday, March 26, 2010
ANTES DE IR A DORMIR
"Hay momentos también en que dejamos
las palabras de amor y los silencios
para hablar de poesía.
Tú descansa la voz en el pasado
y recuerdas el título de un libro,
la historia de unos versos,
la noche juvenil de algunos cantautores,
la importancia que tienen
poetas y banderas en tu vida.
Yo te hablo de comas y mayúsculas,
de imágenes que sobran o que faltan,
de la necesidad de conseguir un ritmo
que sujete la historia,
igual que con las manos se sujetan
la humedad y los muros de un castillo de arena.
Y recuerdo también algunos versos
en noches donde comas y mayúsculas,
metáforas y ritmos, calentaron mi casa,
me hicieron compañía,
supieron convencerme
con tu mismo poder de seducción..."
Fragmento de "Poética"
de Luis García Montero
Monday, March 22, 2010
Sunday, March 21, 2010
L'ESTRÉS CONVERTEIX EN POLS TOT XIC D'ESPERANÇA
El meu únic anhel és tenir-te als meus braços
entregar-te dia a dia el meu amor,
que per això vaig nèixer.
Donar-te les carícies i dir-te que t'estimo
però totes les obligacions d'aquest món
transfomen en pols totes les petites
esperances que jo tenia.
Tuesday, March 16, 2010
ABOUT THIS BLOG
El que es publica en aquest blog no és de domini públic, sinò que té un llenguatge privat que només el meu marit i jo podem entendre. És la seva resposta la que anhelo cada vegada que escric un post.
ELS TEUS PASSOS SEMPRE SÓN GRANS, ÚNICS ORIGINALS ... COM TÚ !
AZUCARADO
El tempo siempre deberá ser controlado
a un ritmo justo, lascivia multicolor
Así, podrás suscitar lo que por dulzura
puede ser mantenido en su demora
En ese permanecer atemporal, el ceño fruncido
y las esperas en campiña.
Nunca nadie tuvo mejor tiempo que el ocaso de un día
el desabrochar las costuras, el cotón blanquísimo,
y las palabras como puro deseo.
Sunday, March 14, 2010
ABOUT MYSELF: CONVERSES AMB TÚ I PER MI
A tú, que ets el meu amor, el meu marit. Si no és per la teva contribució, aquest espai no hagués existit i ara és per mi una necessitat d'expressar el que jo penso i sento, d'explicar quin és la meva situació de partida i quin és el meu rumb de vida. A tú que ets el meu escriptor i lector, et vull acostar les meves observacions perquè naveguem junts en el mateix vaixell.
Saturday, March 13, 2010
REDESCOBRIR
Si no ens censurèssim tant,
potser redescobriríem coses boniques,
de les quals aprendre,
en un mateix i en els altres.
Friday, March 12, 2010
ABOUT TWO LOVERS: AFINITATS
"Solía pensar que mi ilusión era coleccionar pequeños tomos de poesía, para encontrar los versos justos para darle sentido a todo, a mí". By my wise love.
About myself: Jo moltes vegades he tingut una impressió molt semblant i he buscat el sentit del que em passa, dels meus sentiments, en la poesía. I quan m'he pogut sentir aliviada al trobar uns versos que recullen el meu estat d' ànim i la meva manera de sentir, després, he tingut la sensació que aquest solaç s'ha dissipat en molt poc temps i, quan hi torno, els versos no recullen el mateix sentit, el mateix sentiment. Ja no m'hi trobo.
CEL·LULAR
Quan t'acostumes a sotmetre't al patiment,
les formes de gaudi queden esborrades de la memòria cel·lular.
Wednesday, March 10, 2010
NUSOS ...
Potser sóc massa orgànica i explícita
doncs vull tenir la sensació que,
deixant per escrit el que sento i el que penso,
em treure una llosa de sobre
i així, viure,
potser em costarà menys
Sempre pecaré del mateix:
necessito expressar clarament
quin és el meu punt de partida i així,
continuar vivint
NUSOS
Sovint, el meu cos és víctima de la meva ment.
Sovint rep els efectes negatius de la meva angoixa, els meus disgustos,les meves penes, el neguit i els nusos pscicològics que es transformen en mals de panxa, dolors i tensió als músculs, punxades al cap,... En definitiva, no sóc capaç de controlar els meus nervis. Si me'ls guardo, acabo explotant i passant'ho malament a la llarga. Tot això repercuteix a la meva vida. L'exercici físic em pot ajudar a controlar-ho o només és una descàrrega d'energia que em servirà per estar cansada i no pensar tant en tot ? Penso que a vegades em convé no ser una persona tant atenta i neguitosa amb tot el que passa al meu entorn, doncs penso massa i a vegades donar tantes voltes a les coses resulta perjudicial. Potser per això, avui m'han dit que posés el fre i ocupés el cap en conduir el meu cos cap a la tranquil·litat. És un camí complicat per mi que requereix tenacitat i molta voluntat.
Subscribe to:
Posts (Atom)