UNLOAD BATTERY

No llego al final del camino, pues la bateria esta bajo mínimos , descargada.
Actuar como alguien que no soy la mayor parte del día, me agota soberanamente la energía. Yo era alegre y comunicativa.
Me van cortando las alas y con ello, las ganas y las ilusiones.
Me canso de dar al ver que recibo una "mi"!!!!.

THIS AFTERNOON

I´m taking a ride
With my best friend
I hope he never lets me down again
He knows where he´s taking me
Taking me where I want to be
I´m taking a ride
With my best friend

We´re flying high
We´re watching the world pass us by
Never want to come down
Never want to put my feet back down
On the ground

I´m taking a ride
With my best friend
I hope he never lets me down again
Promises me I´m safe as houses
As long as I remember who´s wearing the trousers
I hope he never lets me down again

Never let me down

See the stars, they´re shining bright
Everything´s alright tonight

ZU GEBEN UND NICHT ZU ERHALTEN

Si insultan no espern ser tratados con amor.
Si hacen burlas no esperen recibir halagos.
Si gritan a los demás, no esperen que los reciban con un tono agradable.
Si actuan de forma deshonesta, no esperen que le tenagn confianza.
Si no trabajan no esperen recompensa.
Si menosprecian a las personas, no esperen que los acepten.
Si agreden, no merecen carícias.

EXPLICA'M UN CONTE

Hi havia una vegada una vegada, en un poble no massa gran, un home que pintava amb gran talent i una inspiració descomunal. Però desgraciadament ningú apreciava el seu art, excepte la seva dona que l’ajudava i l’animava tant com podia. Doncs eren una família modesta que feien el que dignament podien per menjar cada dia. Ell passava hores i hores treballant en un taller de fusta per adquirir els estris que li eren necessaris per compondre els seus quadres. Només un pobre home que exercia de mossèn al poble, es va interessar per les seves obres, al·legant que necessitava alguna cosa per regalar a la seva neboda.

Dos dies van passar i un gran temporal va amenaçar el poble d’aquest pobre artista. L’aigua es va emportar les seves obres i la vida de la seva dona que no sabia nedar.

Trist i desconsolat, l’artista pobre es va quedar. Rondava pels carrers demanant almoïna per poder menjar. Una bona dona a casa seva el va convidar i una bona olla de caldo li va regalar.

Van passar un dies. Un home ben vestit amb un paquet sota el braç va aparèixer. A la plaça va descobrir el contingut del paquet. Era un quadre !. Doncs li havien dit que l’artista es trobava entre els habitants del poble. Aquest home oferia la joia més bonica que s’hagués vist mai a canvi de les obres de l’artista. El pobre home desapercebut va voler passar. Un cop acabat l’acte, el pobre artista va demanar almoïna a l’home ben vestit i aquest li va donar unes monedes. Aquestes monedes van servir per comprar una cullera, que li permetria menjar-se el caldo que aquella bona dona li havia regalat.

TURANDOT

Fa tres mil anys, l'emperador Xiu era reconegut per les seves habilitats com a militar, les quals li habien permés conquerir molts terres. En aquells temps, la Xina va deixar de tèmer a les arbitrarietats dels altres monarques, doncs l'emperador Xiu era reconegut pel seu respecte a la justícia.
Malgrat els honors i el reconeixement del qual era mereixedor, l'emperador no va arribar a la senectut sense tenir cap fill. Fet que el posava trist, ja que segons les lleis de l'imperi, hauria de ser d'aquell jove que es volgués casar amb la seva única filla; la princesa Turandot.
Turandot era molt diferent al seu pare, donc ella només estava satisfeta amb les joies i el luxe. Era tant capritxosa que alguns metges de la cort consideraven que estava tocada per la bogeria.
Les seves esclaves li tenien por. La princesa Turandot es divertía humillant-les.
La seva conducta encara podía ser més cruel. Quan s'adonava d'algun petit error per part dels seus esclaus, condenava a mort els culpables sense cap mirament.
L'emperador Xiu, coneixedor de les execentricitats de la seva filla, perdonava als pobres infeliços que Turandot acusava, apartant-los del seu servei.
Quan va arribar la hora d'anunciar a la princesa del seu deber de contraure matrimoni, l'emperador Xiu no va permetre la negativa de la jove. Tot i així, Turandot va respondre amb la seva habitual ferocitat;

- Pare- va dir, fingint humiltat i respecte-, es farà la teva voluntat. Però comprendras que una dona com jo, tant bella, intel·ligent, instruida i forta, no pot acabar casada amb un finolis, un vellet o un fanfarrón. Qui em pretengui com esposa, haurà de passar una prova molt dura per demostrar que em mereix. Només qui la superi serà digne de mí.

- Estic d'acord- va respondre l'emperador.

- Un moment pare, que encara no he acabat- va continuar la nena mimada. - La teva fama d'home just es coneguda per tots els confíns del imperi i, encara més enllà. És veritat el que afirmo ?

- En efecte - Va respondre un emperador exercint tota la seva paciencia per la seva filla.

- Doncs llavors has de coincidir amb mi en que l'home que tingui unes aspiracions tant altes, ha de considerar-se un home molt valent; per tant, estaras d'acord en el que et proposo: qui no estigui a la altura de la seva valentia, mereix la mort. Per això he decidit que els pretendents que no resolguin els meus enigmes, seran decapitats.

L'emperador Xiu va reflexionar durant uns moments. Si es negava a la voluntat de la seva filla, l'imperi quedaria en mans de conspiradors.
Al día següent, tots els pregoners de l'imperi van donar a conèixer la notícia: " La princesa Turandot es casaria amb aquell que superés totes les proves que ella imposava. Però si els pretendents fallaven, es quedarien sense cap.

D'immediat, els homes més soberbis i fanfarrons van vitajar fins la Ciutat Imperial , segurs del seu èxit amb la princesa, convertint-se sense gaire esforç, en els emperadors de la Xina. Els més prudents van preferir no arriscar-se, considerant que hi han moltes maneres de gaudir d'una bona vida sense ser emperadors.
Però hi havia un príncep local, famós pel seu valor, que en una de les seves visites a la Ciutat Imperial había vist el rostre de la princesa Turandot i s'havia enamorat perdudament d'ella. Aquest home es deia Calaf i no va dubtar un instant en preparar tot el necessari per partir fins a la capital de l'imperi, segur que mereixia la pena correr qualsevol risc si el premi era casar-se amb la princesa. A mesura que avaaçava pels diferents paisatges de l'enorme imperi seguit del seu sèquit, li arribaven veus dels caps que havia tallat la princesa Turandot. Semblava que la prova era molt difícil de superar.
Calaf no tenía por perquè tenía la certesa de que alguna cosa el distingía entre els altres pretendents: ell estava enamorat de Turandot.

Quan va arribar a la Ciutat Imperial, va ser custodiat per dos guardes que el van conduir a palau passant per indrets que semblava, no s'acabaven mai fins arribar a un pati tancat. A les parets laterals hi havien els ministres i els alts càrrecs de la justícia; al fons, una escalinata de màrmol blanc permetía entreveure el tro de l'emperador. En segon pla, gairebé a prop del cel, s'alçava una figura d'esquenes, vestida rigorosament de blanc: era ella, la princesa Turandot.
Quan els guardes van abandonar Calaf, es va fer un gran silenci. El príncep, després de fer una reverencia a l'emperador.

Van sonar tres cops al gong i quan van acabar les vibracions, Turandot, deprés d'advertir a Calaf va enunciar amb lentitud la primera de les seves endevinalles;

- "Ho mata tot, però l' aigua el mata" - va dir.
Vaja- va pensar Calaf - Això és massa fàcil, doncs està clar que es tracta del foc !
-El foc !- va exclamar el príncep.

L'emperador va inclinar el cap al mateix temps que els que tocaven la trompeta, la van fer sonar aclamant l'encert del príncep.
Sense que ningú la veies, Turandot somreia: quasi tots els pretendents als que había tallat el cap havien trobat la primera solució.

- Prepara't per la següent endevinalla !- Va exclamar l'emperador.
- "Sóc una pedra duríssima però la gent em beu"- va enunciar Turandot.

Aquesta vegada Calaf va pensar una mica més, però de sobte, recordant que el foc había estat la seva primera resposta, va dir : - el gel !
Es va tornar a reptir el ritual de les trompetes, pero aquesta vegada l'aprobació de l'emperador era molt més entusiasta.
Turandot, satisfeta de la trampa que había posat a Calaf, gaudia pensant que ningú havia estat capaç de resoldre el tercer enigma i, que per tant, cauria el cap d'un altre impertinent. De manera que va continuar anunciant la tercera endevinalla;

- "Es un gel que et dóna foc, i com més foc et dóna, més gel es torna" - va dir la princesa.

Després de pensar durant uns segons, el príncep amb tota la pena va veure's mort, però s'adonà que morir comportava perdre Turandot.

- Ai !- , exclamava. - Però per què haurà volgut el destí que com més m'enceng per ella, més freda es torna... ?

Llavors Calaf va trobar la resposta en aquesta refelxió deseperada, era el nom propi de la princesa !

- Turandot ! - va exclamar el príncep triunfant.

L'emperador no va poder evitar saltar de l'alegria. Les trompetes van sonar cap als quatre punts cardinals proclamant que l'imperi ja tenia hereu.
Turandot, derrotada, començava a girar-se; doncs hauria de complir amb la seva promesa, del contrari, el seu pare faria justícia amb ella.

Les mirades de Calaf i Turandot es van trobar. La princesa va baixar majestuosament l'escala de màrmol blanc per conèixer el seu pretendent. A mesura que s'acostava al príncep més guapo el trobava i més es desfeia el gel de la seva soberbia. Finalment els dos es van fondre en una abraçada plena d'amor.

En tu lucha contra
el resto del mundo,
te aconsejo que te pongas
del lado del resto del mundo.

Franz Kafka

SPAGHETTI WESTERN

OUT OF PLACE o COM UN PEIX FORA DE L'AIGUA

Algú s'ha sentit alguna vegada com un peix fora de l'aigua ?

Jo simbòlicament, puc dir que sí. A vegades quan sóc incapaç d'expressar-me i fer-me escoltar per les altres persones. A vegades la inseguretat em cohibeix i no sé d'on treure les forces per tornar-me a fer respectar. Moltes vegades començo a parlar i no puc acabar el que vull explicar.
A vegades penso que el que a mi m'agrada no interessa o que el meu sentit de l'humor no és prou bo per arrancar la riatlla a la meva parella.
Em costa que no s'apliqui la justícia, que no hi hagi equitat, que siguim dolents els uns amb els altres, que no es puguin dir les coses amb sinceritat i respecte, que les persones no s'impliquin i s'esforcin en tot allò que fan, que no hi hagi lleieltat entre les persones que s'aprecien. Però això justament és el que hi ha. És tant trist i em sento tant estranya...

LA LLEI DEL MÍNIM ESFORÇ

Sembla que la tònica general és la llei del mínim esforç. És una moda en la que tothom vol euros per cent peles. Tú has de donar el màxim, per rebre el mínim.

Mentre les persones que s'esforçen a treballar bé, de forma més o menys constant, no són reconegudes, els paràsits que no foten l'ou s'enduen tots els mèrits. Quan les persones responsables es queixen de la poca equitat a l'hora de repartir les tasques, són burlades i menyspreades. Passa tot el contrari quan aquella persona que no ha vist un treball en sa vida li toca fer el mínim i encara es queixa, llavors no es pot molestar que es posa nerviosa.

Però de que anem ?

Confío en que aquesta moda serà passatgera i es reclamarà la implicació i la responabilitat a tothom per igual...

DONA'M LA MÀ

Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.
Dóna'm la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluuens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:i jo, aleshores,
besaré ta galta;i la besada ens durà el joc d'amar.
Dóna'm la mà que anirem per la riba

Joan Salvat- Papasseit

AD INFINITUM

Al pasar los años 

¿ qué sentiré leyendo stos poemas

de amor que ahora te escribo ?

Me lo pregunto porque està desnuda 

la historia de mi vida frente a mí, 

en este amanecer de intimidad, 

cuando la luz es immediata y roja

y yo soy el que soy 

y las palabras conservan el calor del cuerpo que las dice. 

Serán memoria y piel de mi presente

o sólo humillación, herida intacta. 

Pero al correr del tiempo, cuendo dolor y dicha se agoten con nosotros, 

quisiera que estos versos derrotados

tuviesen la emoción 

y la tranquilidad de las ruinas clásicas. 

" Cabo Sounion" 

 Luis García Montero

CANCIONZÍACA

MAD WORLD

	Gary Jules - Mad World
	Found at skreemr.com

All around me are familiar faces
Worn out places, worn out faces 
Bright and early for their daily races
Going nowhere, going nowhere
Their tears are filling up their glasses
No expression, no expression 
Hide my head I want to drown my sorrow
No tomorrow, no tomorrow
And I find it kind of funny
I find it kind of sad
The dreams in which I'm dying
Are the best I've ever had
I find it hard to tell you
I find it hard to take
When people run in circles
It's a very, very
Mad World 
Mad world
Children waiting for the day they feel good
Happy Birthday, Happy Birthday 
And I feel the way that every child should
Sit and listen, sit and listen 
Went to school and I was very nervous
No one knew me, no one knew me 
Hello teacher tell me what's my lesson
Look right through me, look right through me
And I find it kind of funny
I find it kind of sad
The dreams in which I'm dying
Are the best I've ever had
I find it hard to tell you
I find it hard to take
When people run in circles
It's a very, very
Mad World 
Mad World
Enlarging your world 
Mad World.

Gary Jules ( cover Tears of Fears) 

IDENTIFICAR-SE

IDEOLOGIA DE FANG

Tres versos cada nit,

pels qui tot ho mereixen.

La cara tallada ja no sagna

i

els teus ull estavellats,

em fan sentir petit i miserable.

My wise Love: Linus

NATURALS ?

Moltes vegades somio en que les persones que m'envolten es poden barrejar i relacionar-se sense males intencions, complicacions o sentiments injustificats. Tots tenim entitat pròpia, tots som complicats a la nostra manera però jo no perdo la il·lusió.
A vegades et sorprenen perquè et reclamen, a vegades et decepcionen perquè no pensen en tu,...
A vegades buida per l'artificialitat de les meves amigues, a vegades massa plena per la naturalitat de les que no he buscat, ...


Síndrome de la pel·liculera empedernida.

HAPPY TOGETHER !!!!

T'agraeixo eternament aquests vuit anys inoblidables, màgics, plens d'amor i aprenentatges.
Vuit anys que només són el principi de la nostra història.

( del 13 de Novembre del 2000 - Eternity)

BLUE DAYS WITHOUT YOU

	Boyd Rice - Absence Makes the Heart Grow Fonder (with Tiffany Anders)
	Found at skreemr.com

T'ACOMPANYO

	Josh Groban - Let Me Fall (From Cirque Du Soleil)
	Found at skreemr.com

TERROR EN LA ESCUELA

Vivo en una escuela enferma
donde hay miedo, inseguridad, tristeza,
despersonalización, rigidez, individualismo,
repetición, tensión, malestar y sufrimiento

RECORDS D'ESTIU