PARTIR HACIA 2046

IS ANOTHER SAD AFTERNOON

EL POBLE ES VA TENYINT DE MORT

ESGUINÇ PROFUND

El cor se m'esguinça per moments.
Estic dolguda. Crec que moltes vegades m'equivoco amb les persones.
Intento mostrar-ho tot i donar-ho tot, i m'equivoco.
Haig de canviar moltes coses de la meva manera de ser,
em serà difícil, però ho farè.

En fi, potser així seré més feliç,...

El més trist i fort de la setmana és que sense haver fet res a casa, he acabat rebent igual....
I quina ment més recargolada la que s'inventa o creu coses per fer mal, fins al punt que m'ha hagut de defensar algú que no ho acostuma a fer mai. Jo que no m'havia posat enlloc, jo que intentava fer les coses millor, a sobre tota aquesta mè... Quines injustícies té la vida no ??? Ara, la que haig de canviar sóc jo i, a sobre haig de posar bona cara. I per dins, un estat de nervis i ansietat que m'està destruint el crani,... en fi, la vida, .., no tinc paraules per continuar, només llàgrimes de tritesa i un cor dolgut que cada vegada costa més de curar.

Aquestes; paraules que no trascendiran, ni han de trascendir mai. Tan sols és una promesa, un intent de no buscar res més, ... igualment no importa, no ?

HOW MANY SPLENDID SUNDAYS

	Zwan - El Sol
	Found at skreemr.com

EN BUSCA DE LA TRANQUIL·LITAT

" Val més el pa sec menjat en pau
que grans festins de gent barallada "

Proverbis 16, 26-17, 11

PENSAMENTS RECURRENTS

ABOUT LOVE

"Oh, este anhelo en silencio de llegar hasta ti,
oh, tu imagen , que irradia y me transmite
sensaciones, oleadas que me anegan.
Inmenso, el corazón està dispuesto"

Rainer Maria Rilke

ENDSERENANDING

	Blue Velvet [Bobby Vinton - Blue Velvet]
	Found at skreemr.com

La música lounge o las canciones retro tienen un toque de pasado estático. Ese pasado se vuelve obsesivo y esa música se adueña de un tiempo pasado que ya no pasa, por eso las escuchamos sin cansarnos una vez y otra, es el sonido del recuerdo, lo único tenemos .... Como los sueños de los marines que siempre recuerdan esos bailes antes de partir a la guerra, las parejas formales bailando esas canciones tan clásicas como sabida despedida Ese amor que no podrá ser, un amor germinal que ha de morir sin haber crecido, tan sólo perdurará el recuerdo de aquel baile, algun timido beso y una canción eterna.

On anirem a parar ?

Avui he presenciat un atracament. Quina por, quin neguit i, sobretot, quina repulsió vers les persona que ha tingut la barra d'atrevir-se a robar a dos pobres xavals que es guanyen el pa com al resta de nosaltres. El que fa més por és que aquests actes vagin in crescendo fins al punt de perdre la poca seguretat que teníem. Doncs tots els problemes socials i econòmics acabaran afectant, com sempre, als més pobres, a nosaltres, a la prole. Per què no anirem a robar els rics, oi ?

SCARY LIFE

Perquè em fa tanta por?
La vida és una pura loteria
quan t'adones que estas envoltada de
desgràcies.
La vida fa por quan no saps que et depara...

A Song for the lovers: elcolibri & lovetilie

I spend the night
Yeah looking for my insides in a hotel room
Waiting for you
Were gonna make it tonight
Yeah something in the air tells me the time is right so we better get on

LOOK IN THE MIRROR

I stand, look in my hands

I talk with these lines

It's not the answer

I'm crying and now

I know Looking the sky

I search an answer

So free, free to be

I'm not another liar

I just want to be myself... myself

SER DONA

Ser dona és molt complicat. No té res a veure amb vestir "fashion" i lluir el palmell.
Per mi, ser dona vol dir lluitar pel que vull aferrissadament,
trencar normes per aconseguir un besnestar per tothom,
respectar i fer-se respectar, estimar i sentir-se estimada.
Per mi, ser dona, vol dir sentir profundament fins el dia de la mort.

SI ESTIGUESSIS AQUÍ

Com em complauria la teva presència i el teu afecte,
com m'ajudarien i m'animarien els teus consells,
quan tinguès el cor encongit.

CONVERSATIONS WITH MYSELF

Avui m'han dit: " Es que em canso d' escoltar-te"
Jo ja he trobat estrany que em deixessin parlar cinc minuts seguits de la meva feina, però em feia il·lusions de que m'escoltava perquè volia saber... Tampoc parlo massa jo.
En fi, cada vegada estic més convençuda de que les converses han de ser per mi mateixa, perquè els altres no estan disposats a preguntar-me. No ho sé, em sento estranya. No sé si és la meva veu, o la meva manera d'expressar-me que, a vegades, no és sui generis.
En tot cas, de que els interessa parlar ?

PEDAGOGIA ACTIVA

El reforç positiu dòna millors resultats, a la llarga, que el càstig i les mesures repressives.

Aquest principi, que es pot aplicar en tots els àmbits de la vida, no és aplicable en totes les situacions. Lògicament la conducta negativa no ha de ser apremiada amb un reforç positiu. Però ha de ser castigada severament ? O es poden oferir alternatives de canvi ? A la llarga, l'infant que es castiga recurrentment, acaba sent tractat com "l'infant castigat".

INJUSTICIES PERSONALS

Les persones pensen que no me'n adono. Jo començo a estar tipa de la situació.
Posaré un exemple simple però entenedor. Fa uns dies que una noia de la classe, em va demanar que li grabés música ( d'aquesta que està de moda ara i demà, no) en un CD. Jo vaig accedir-hi. A mi m'agrada compartir. Al cap d'uns dies, el posat d'aquesta noia va canviar. Estic segura que si avui li portés el CD, em faria el somriure i em donaria les gràcies,... Al cap d'uns dies se li oblidaria i em tornaria a girar la cara o tractar de males maneres. Fins i tot, en les sessions de treball en grup he vist les males cares que posa quan estic per la feina.
Conclusió: Mentre jo esquitxo i faig les coses com agraden, sóc acceptada i volguda.
Quan no paso per l'aro, sóc rebutjada i tractada de males maneres.
Per tant, em valoren pel que tinc i no pel que sóc.
Això ja bé des de fa molt de temps... La gent es prenia la llibertat de tractar-me d'una manera o d'una altre en funció del que feia per ells.
Aquesta és la història; jo donava i les persones feien de mí el que volíen. Em sentia estimada i feliç unes estones i després em sentia com una merda. Tonta, cornuda i a sobre apaleada. Abans no me'n adonava. Ara me'n estic cansant. Crec que no mereixo aquests tractes ni les actituds falses envers a mí. És un problema que m'afecta i que encara no està resolt. Doncs per ser dolorós, intento evitar-lo.

CRISI I SUSCEPTIBILITATS

El més fàcil és respondre amb un atac,
sense pendre en consideració que,
si l'ajuda es demana obertament,
jo la oferiria en la mesura del possible
sentint-me útil i valorada.
És clar que després potser em sento igualment
el comentari: ets una egoísta !
Quina pena de gent.

BLUE

Trista,
Perquè avui no és igual que ahir.
Perquè m'influeixen tant els comentaris ? Potser és la meva inseguretat. Jo també necessito crèixer. Abans però haig d'estimar-me com a persona i no caure en certes dinàmiques. Per mi encara és difícil. Ho intento però sóc una persona inconstant que no he madurat prou. A vegades no me'n adono que continuo caient als mateixos errors de sempre.

Ara ja no em puc concentrar...