Tuesday, August 25, 2009
ESPERAR EL MAÑANA,CONCIENCIA
Pero la noche ha de conocer la miseria
que bebe de nuestra sangre y de nuestras ideas.
Ella ha de arrojar odio a nuestras miradas
sabiéndolas llenas de intereses, de desencuentros.
"La noche"
Alejandra Pizarnik
Alejandra Pizarnik
Thursday, August 20, 2009
Monday, August 17, 2009
MY SO CALLED LIFE
No es un secreto que, desde hace unos días, mi serie favorita es "My so called life". Y aunque debí descubrirla en mis años de adolescencia, me siento feliz al verla porque entiendo lo que he sido y lo que soy gracias a la forma transparente y natural de mostrar las actitudes, los sentimientos y las emociones. No hace mucho, cuando yo empecé a ver la serie, tú me dijiste que el personaje de Ángela te fascinaba. También dijiste que, de alguna manera, habías encontrado ,en mi, parte de la sensibilidad femenina de la protagonista.
Casi al verla por completo, me he dado cuenta que una Ángela en la vida real es muy difícil de encontrar y que la admiro por compartir esa sensibilidad tan bien representada en el medio televisivo. Me gusta su manera de defender las causas justas, su forma de pensar y sentir, su forma de ser leal a sus convicciones y ser entregada en las relaciones con los demás. Sobretodo me gusta su forma de enamorar-se. La entiendo mucho. Cuando Ángela se enamora, se vuelve ingenua, dócil y vulnerable. Si siente que su amante la quiere, siente tal felicidad que no puede ocultar su amplia sonrisa , pero si siente que no es bien tratada, ... se encierra en sí misma y en sus pensamientos quedándose en su habitación escuchando una y otra vez la misma canción...
Casi al verla por completo, me he dado cuenta que una Ángela en la vida real es muy difícil de encontrar y que la admiro por compartir esa sensibilidad tan bien representada en el medio televisivo. Me gusta su manera de defender las causas justas, su forma de pensar y sentir, su forma de ser leal a sus convicciones y ser entregada en las relaciones con los demás. Sobretodo me gusta su forma de enamorar-se. La entiendo mucho. Cuando Ángela se enamora, se vuelve ingenua, dócil y vulnerable. Si siente que su amante la quiere, siente tal felicidad que no puede ocultar su amplia sonrisa , pero si siente que no es bien tratada, ... se encierra en sí misma y en sus pensamientos quedándose en su habitación escuchando una y otra vez la misma canción...
| Buffalo Tom - Late At Night | ||
| | ||
| Found at skreemr.com |
Friday, August 14, 2009
A PROPOSITO DE LO QUE TÚ ME ENSEÑASTE, KIKO VENENO Y DEMÁS REFERENTES CULTURALES
Muchas veces merece la pena ver la vida desde otros ojos
que no son los tuyos, los que ven la vida propia
y te dificultan cada vez más sacar una sonrisa,una ilusión
porque estàn agotados de aprender de la vida a palos.
Thursday, August 13, 2009
RECONSTRUIR RECORDS

SOPAR POP MEXICO
Divendres 7 d' Agost del 2008
Vam passar una estona molt divertida celebrant una vetllada mexicana amb els següents ingredients:
- Decoració ambientada en la cultura mexicana.
- Música popular típica de Mèxic; és a dir, Mariachis .
- Burritos
- Coronitas
- Nachos
- Salsa Guacamole
- Salsa Mexicana per fer entrar en calor XD !
- Dàtils i xoricets petits
- Gelat
- Una molt bona sessió de "Karaoke" dels '80.
| Los Lobos & Antonio Banderas - Cancion Del Mariachi | ||
| | ||
| Found at skreemr.com |
SOPAR POP JAPO
Dimecres 5 d'Agost del 2008
Dimecres 5 d'Agost del 2008Per petició popular vam decidir celebrar un sopar especial dedicat a les costums japoneses. El sushi i la música japonesa van ser els plats estrella de la nit. Acompanyats d'una activitat molt especial al final de la vetllada. Cada persona teniem dos tires de paper i un bolígraf per escriure. Es tractava doncs de pensar dos desitjos i penjar-los en un arbre simbòlic de forma "més o menys" anònima.
De fet, a Tannabata ( Japó) es celebra la festivitat de les estrelles el dia 7 de Juliol. Aquest dia especial, els japonesos escriuen es seus desitjos en papers de colors, juntament amb el seu nom, i els pengen en un arbre de bambú. Si aquest dia no plou, els desitjos es compliran. Diuen que si no plou, els personatges de la llegenda s'hauran pogut retrobar i la felicitat d'aquest fet, contribuirà a fer complir tots els desitjos. Que jo recordi, aquella nit no va ploure ...
De fet, a Tannabata ( Japó) es celebra la festivitat de les estrelles el dia 7 de Juliol. Aquest dia especial, els japonesos escriuen es seus desitjos en papers de colors, juntament amb el seu nom, i els pengen en un arbre de bambú. Si aquest dia no plou, els desitjos es compliran. Diuen que si no plou, els personatges de la llegenda s'hauran pogut retrobar i la felicitat d'aquest fet, contribuirà a fer complir tots els desitjos. Que jo recordi, aquella nit no va ploure ...
| Pizzicato Five - They All Laughed (皆笑った) | ||
| | ||
| Found at skreemr.com |
Wednesday, August 12, 2009
DESDE ABAJO
Quiero salir de este hoyo
sin ni siquiera una pizca de fuerza.
Dentro, en la oscuridad
no hago más que pensar en
los sueños que me quedan por cumplir
i las ilusiones
que me mantenian en pie.
La oscuridad
me obliga a cerrar los ojos
para no pensar y no sentir
parecer que estoy muerta.
Cuando abro los ojos,
me encuentro con la más trivial y mierda
de todas las realidades: la peor para mi.
Una pesadilla hecha realidad.
sin ni siquiera una pizca de fuerza.
Dentro, en la oscuridad
no hago más que pensar en
los sueños que me quedan por cumplir
i las ilusiones
que me mantenian en pie.
La oscuridad
me obliga a cerrar los ojos
para no pensar y no sentir
parecer que estoy muerta.
Cuando abro los ojos,
me encuentro con la más trivial y mierda
de todas las realidades: la peor para mi.
Una pesadilla hecha realidad.
Monday, August 03, 2009
POP HAIKU
POEMAS DE DESPEDIDA
Hoy nos separamos
y aunque sé que mañana
nos veremos en Omi
¿serà la madrugada
la que me rocía las mangas ?
kyo wakare/asu wa omi to/omoedomo/yo ya fukenuramu/ sode no tsuyukeki
Hoy nos separamos
y aunque sé que mañana
nos veremos en Omi
¿serà la madrugada
la que me rocía las mangas ?
kyo wakare/asu wa omi to/omoedomo/yo ya fukenuramu/ sode no tsuyukeki
Ki no Toshisada
Friday, July 31, 2009
TURANDOT
El passat divendres s'estrenava una reposició d'uan de les obres més belles i apasionades de Giacomo Puccini (1858- 1924) : Turandot. Una òpera ambientada en la bellesa de l'Orient, on succeix la història d'un jove enamorat que ho deixa tot per l'amor d'una princesa engreïda, la famosa Turandot.
Per fortuna vam poder gaudir de l'aria més espectacular i coneguda en aquesta obra, protagonitzada per Calaf "Nessum Norma", situada en el tercer i últim acte on ell afirma que ningú pot dormir a Pekín, però ell està segur amb el seu secret: Ell és el príncep Calaf però Turandot no ho sap.
A destacar la força i el coratge de l'esclava Liú que en tot moment honrarà el príncep mantenint el seu secret i expressant la passió que ella sent per Calaf sense nombrar-lo. Recordarem el final tràgic de la seva interpretació, quan es clava el punyal ella mateixa per no dir el nom del príncep que pretén a Turandot, del qual ella també n'està enamorada.
Tot s'ha de dir el final d'aquesta ópera no va ser escrit per Puccini. En aquesta obra, la princesa humillada acaba morint just després de rebre el nom del príncep i fer-se un petò que vessa amor.
Els cors i l'acompanyament musical són espectaculars i dignes d'una òpera verista per acompanyar en tot moment al dramatisme que requereix la obra, juntament amb l'estètica i les veus de les sopranos, barítons, tenors i baixos. Destaquem especialment la interpretació de Ainhoa Arteta en la veu de Liú que la consagren com a soprano en aquesta obra, a part de les seves obres que ja li són conegudes en altres àmbits.
Per fortuna vam poder gaudir de l'aria més espectacular i coneguda en aquesta obra, protagonitzada per Calaf "Nessum Norma", situada en el tercer i últim acte on ell afirma que ningú pot dormir a Pekín, però ell està segur amb el seu secret: Ell és el príncep Calaf però Turandot no ho sap.
A destacar la força i el coratge de l'esclava Liú que en tot moment honrarà el príncep mantenint el seu secret i expressant la passió que ella sent per Calaf sense nombrar-lo. Recordarem el final tràgic de la seva interpretació, quan es clava el punyal ella mateixa per no dir el nom del príncep que pretén a Turandot, del qual ella també n'està enamorada.
Tot s'ha de dir el final d'aquesta ópera no va ser escrit per Puccini. En aquesta obra, la princesa humillada acaba morint just després de rebre el nom del príncep i fer-se un petò que vessa amor.
Els cors i l'acompanyament musical són espectaculars i dignes d'una òpera verista per acompanyar en tot moment al dramatisme que requereix la obra, juntament amb l'estètica i les veus de les sopranos, barítons, tenors i baixos. Destaquem especialment la interpretació de Ainhoa Arteta en la veu de Liú que la consagren com a soprano en aquesta obra, a part de les seves obres que ja li són conegudes en altres àmbits.
NITS DE VIGILIA
No sóc gaire partidaria d'explicar els meus somnis, doncs sóc una mica supersticiosa i tampoc els recordo amb claredat, excepte el que descriuré a continuació.
Doncs em trobava a l'estació de Martorell, no sé per quin motiu. Segurament esperava el tren direció a Sant Vicenç. No és el primer somni que tinc en una estació de tren, però casi sempre eren estances cobertes. El cas és que no estaba sola. Hi havia una noia al meu costat, una noia rossa, baixeta amb ulleres i que no callava ni sota l'aigua. El fet es que intentava interactuar amb ella i no podia contestar, no podia parlar. Anavem circulant per l'andana fins que arribem en un espai més ampli i diferent on la gent jugaba i es divertia conversant. Era com un escenari, no sé, recordo que les parets eren molt vermelles i el terra estava cobert d'una capa de vellut negre. Estava mig cobert i presentava sortida per poder agafar el tren. Aquí, jo m'he distanciat d'aquella noia però tampoc podia interactuar amb ningú més. El meu rol era el d'observadora. De sobte, tothom corria per agafar el tren excalamant que des d'on eren, no podien pujar als vagons. No sé perqué en tots els somnis corro com una boja per esquivar tots els obstacles que trobo per aconseguir el que vull. Doncs de cop i volta l'andana era plena de baranes que jo no podia saltar i havia d'esquivar. Finalment he pujat al tren i 'he trobat noies del curs que he acabat i que no eren de la localitat on jo resideixo, ni tampoc de les rodalies. M'havia equivocat de tren ?
Doncs em trobava a l'estació de Martorell, no sé per quin motiu. Segurament esperava el tren direció a Sant Vicenç. No és el primer somni que tinc en una estació de tren, però casi sempre eren estances cobertes. El cas és que no estaba sola. Hi havia una noia al meu costat, una noia rossa, baixeta amb ulleres i que no callava ni sota l'aigua. El fet es que intentava interactuar amb ella i no podia contestar, no podia parlar. Anavem circulant per l'andana fins que arribem en un espai més ampli i diferent on la gent jugaba i es divertia conversant. Era com un escenari, no sé, recordo que les parets eren molt vermelles i el terra estava cobert d'una capa de vellut negre. Estava mig cobert i presentava sortida per poder agafar el tren. Aquí, jo m'he distanciat d'aquella noia però tampoc podia interactuar amb ningú més. El meu rol era el d'observadora. De sobte, tothom corria per agafar el tren excalamant que des d'on eren, no podien pujar als vagons. No sé perqué en tots els somnis corro com una boja per esquivar tots els obstacles que trobo per aconseguir el que vull. Doncs de cop i volta l'andana era plena de baranes que jo no podia saltar i havia d'esquivar. Finalment he pujat al tren i 'he trobat noies del curs que he acabat i que no eren de la localitat on jo resideixo, ni tampoc de les rodalies. M'havia equivocat de tren ?
Thursday, July 30, 2009
SIGNO DE REBELDÍA
Unámonos y pongamos fin
a este régimen,
a esta guerra fría
a este sistema que todo lo empeora.
Miles i miles de lágrimas corren por
mil-cuatrocientas mejillas
y vidas se desmoronan.
No es un juego,
tengamos menos
y volvamos al intercambio
para intentar ser felices otra vez.
Es un sacrificio lo que se propone
o lo que estamos viviendo ?
Nuestro papel y sus consecuencias
acaban siendo las mismas.
a este régimen,
a esta guerra fría
a este sistema que todo lo empeora.
Miles i miles de lágrimas corren por
mil-cuatrocientas mejillas
y vidas se desmoronan.
No es un juego,
tengamos menos
y volvamos al intercambio
para intentar ser felices otra vez.
Es un sacrificio lo que se propone
o lo que estamos viviendo ?
Nuestro papel y sus consecuencias
acaban siendo las mismas.
SENSACIONES MUNDANAS
CENIZAS
Arcano sueño
antepasado de mi sonrisa
el mundo està demacrado
y hay candado pero no llaves
y hay pavor però no lágrimas
La última inocencia (1956)
Alejandra Pizarnik
Monday, July 27, 2009
SIEMPRE FICCIÓN

El inicio es francés, parisino y dice la verdad
puesto que antes ya no había lugar en la oscuridad.
Titilando sales a buscar el neón fiel
lo que te ha dicho: algo más.
Y el paso acompasa a las calles
con tantas luces, colores.
Has visto?
nadie es igual y todos vagan,
tu también podrás soñar
sólo un paso más y has llegado
el embrujo de esa delicia,
esa voz,
quizás el amor.
puesto que antes ya no había lugar en la oscuridad.
Titilando sales a buscar el neón fiel
lo que te ha dicho: algo más.
Y el paso acompasa a las calles
con tantas luces, colores.
Has visto?
nadie es igual y todos vagan,
tu también podrás soñar
sólo un paso más y has llegado
el embrujo de esa delicia,
esa voz,
quizás el amor.
Linus
TRASH ENTRE AMIGOS

¡Que gran noche la del sábado ! Fue muy especial y divertida. Mi marido me ha vuelto a sorprender mucho con una cita en Casablanca-Kaplan (Barcelona), en un ambiente muy particular. Pues de pronto aparecieron: Raúl Minchinela, Rubén Lardín, Nacho Vigalondo y nuestro Señor Ausente para presentar "Trash entre amigos", una vez más. Me quedé bocabierta ante este acto, ya que no descubrí quienes eran. Estaba esperando con expectación y no me di cuenta hasta que se presentaron. Para más entusiasmo, el señor ausente nos presentaba una creación de lo más serie Z en VHS! VHS! "Star Crash" o el choque de las galaxias de Luigi Cozzi, con claros efectos tipo "Guerra de las Galaxias" y la aparición estelar- o como diría usted, guest starring- de Michael Night (David Hasselhof) XD !! Por una noche, convertimos en un aforo participativo que disfrutaba con el visionado de la peli y reía al unísono con los comentarios de Vigalondo y demás sobre todas las acciones que se acontecían en el film y los personajes que en él aparecían. Y es que no es para menos, ... Vean, vean...
Thursday, July 23, 2009
UNA VEZ MÁS PARA EXPRESAR LO QUE MI CORAZÓN SIENTE POR TI
"Andando de tu mano,
¡qué fáciles son las cimas!
Alto se està contigo,
tú me elevas, sin nada,
tan sólo con vivir
y dejar que te viva "
¡qué fáciles son las cimas!
Alto se està contigo,
tú me elevas, sin nada,
tan sólo con vivir
y dejar que te viva "
"Razón de Amor"
Pedro Salinas
Pedro Salinas
CAMOUFLAGE THE NEGATIVE FEELINGS
Smile, though your heart is aching
Smile, even though it's breaking
When there are clouds in the sky
You'll get by...
If you smile
With your fear and sorrow
Smile and maybe tomorrow
You'll find that life is still worthwhile if you'll just...
Light up your face with gladness
Hide every trace of sadness
Although a tear may be ever so near
That's the time you must keep on trying
Smile, what's the use of crying
You'll find that life is still worthwhile
If you'll just...
Smile, though your heart is aching
Smile, even though it's breaking
When there are clouds in the sky
You'll get by...
If you smile
Through your fear and sorrow
Smile and maybe tomorrow
You'll find that life is still worthwhile
If you'll just Smile...
That's the time you must keep on trying
Smile, what's the use of crying
You'll find that life is still worthwhile
If you'll just Smile
Subscribe to:
Posts (Atom)

