Friday, January 22, 2010

Monday, January 18, 2010

ALL ABOUT MYSELF

Dícese de una persona insufrible o que lo estropea todo, es decir, yo misma.

Friday, January 15, 2010

SWEET DREAMS MY LOVE


THAT YOU DREAM NICELY

BUSCANT EN ELS ORÍGENS

R.E.M. - Losing My Religion
Found at skreemr.com

Thursday, January 14, 2010

CONFESSIONS SOBRE LA MEVA PERSONA

Sempre començo un entrada així, de la mateixa manera, afirmant que no estic bè, que no em sento bè amb mi mateixa (de fet no és pas mentida), però em fa ràbia que sempre hagi de ser així. Per què ressalto més les emocions i les impressions negatives ? De fet aquest post sorgeix de la necessitat de reflexió sobre mi mateixa. Però sempre és igual i dir que ho vull canviar és un procés lent amb altibaixos, amb avenç i retrocés.

Els altibaixos els he experimentat des de que era ben petita. Pensava massa en el que els altres pensaven i em feien, en comptes de pensar en mi mateixa. De fet, poques vegades ho he fet. Les experiències negatives m'han ensenyat a rebotar-me i no tant a escoltar-me. Sempre pendent i massa preocupada. No val la pena entrar en històries del passat, perquè és un fet massa recurrent en la meva vida. Jo sempre dic que els anys en que vaig aprendre a gestionar les meves emocions corresponen als anys en que vaig sortir de la meva pròpia bombolla i vaig descobrir món i les meves capacitats. Potser hi van contribuir la formació i la meva història d'amor des de fa 10 anys !
El cas és que em sentía més viva i amb més ganes de crèixer com a persona. Ara no sóc tan vital, em sento una mica cansada de les coses que em passen- I és que inconscientment olvido aquella manera de fer, pensar i sentir que no vaig saber arrelar bè. Sóc un arbre que trontolla segons les ventades fortes. I aquests últims temps potser n'he sentides i m'han afectat, no puc dir que positivament.
A vegades lluito a contra-corrent però no ho faig bè. No ho sé fer jo sola. Tinc la sensació que no tinc totes les eines i que no tots els mecanismes em funcionen. No acabo de veure la llum al pont encara, però tinc l'esperança que algún día podré dir que tot el que em vaig proposar un dia, ho vaig acomplir amb molt esforç, suor, superació d'obstacles, llàgrimes, omplir i buidar, i per què no? potser algun somriure.

Tinc l'esperança de dedicar-me temps a mi mateixa i crèixer com a persona. És necessari, és el millor per tots.

Monday, January 11, 2010

Saturday, January 09, 2010

Thursday, December 31, 2009

Wednesday, December 30, 2009

FIN DE AÑO

Porqué sé que a este amor le pertenecen
los días que me faltan por vivir,
la realidad con su mirada inhóspita
el deseo que nace de los sueños.

Porque lo sé, porque ya casi todo
pertenece a este amor,
como las realidades que viví
como los sueños que me quedan.

Luís García Montero.

SENSE UN CÈNTIM

La societat consumista en la que ens trobem inmersos, ens obliga a pagar per consumir cultura i oci. Afortunadament hi han algunes iniciatives alternatives que ens faciliten diferents ofertes i propostes culturals i lúdiques que no comporten gastar diners.
La página web www. sindinero.org és una bona mostra del que explico. A més si vols desenvolupar la teva creativitat literària, tambè hi han recursos web que et permeten crear la teva editorial, publicar i vendre la teva creació sense gastar un cèntim, com és el cas de www.lulu.com/es.

Sunday, December 27, 2009

Friday, December 25, 2009

RESOLUCIONES PARA EL 2010

Por el momento, estos son mis propósitos para el año que viene. Creo que són difíciles de cumplir, però en todo caso, responden a una manera de sentir y de vivir las cosas que me incomodan. No sé si van a cambiar en el transcurso de esta semana, pero no lo creo porque de algún modo siempre quisiera cambiar las mismas cosas, desde hace muchos años. Y nunca lo logro. Eso dice muy poco de mi persona. En todo caso, ahí van mis resoluciones para el año 2010.

1. QUERERME MÁS, PARA MI AUTOESTIMA, al final siempre estoy dependiendo del reconocimiento y la aceptación de los demás.
2. NO DARLE TANTAS VUELTAS A LAS COSAS, la mayoría de las veces no lo merece, lo importante es mantener mi corazón noble. Si los demás no van así hacia mí, peor para ellos/as.
3. SER MÁS DECIDIDA Y RESOLUTIVA. Llanamente, invitar a alguien a tomar el viento fresco, en caso de traición.
4. NO TITUBEAR AL HABLAR, eso lo tengo difícil.

HAPPY CHRISTMAS, MY SWEETIE

THE WORLD IS WONDERFUL IF I AM WITH YOU

Thursday, December 24, 2009

ENCENDER UNA VELA EN NOCHEBUENA


Cuando eres pequeña, la noche de navidad es mágica. Vives en una cálida casa, rodeada de tu família, regalos, comida y adornos navideños. Cuando te haces mayor te das cuenta que otras personas como tú nunca han vivido con tantos privilegios y que estan sufriendo. En estas fiestas te das cuenta que tener una família i no sentirte sola es lo mejor que te puede pasar en esta vida. Debemos valorarlo. Pues fuera hay muchas personas como nosotros que sufren mucho en Navidades. Yo encenderé una vela para estas personas.




Of course you're not afraid of doing,
You said to me,
Touch the face of faith and come alone,
I will lead you by the hand,
Through the heavy sea,
Take place on my back, hold on tight,
Cause I take a run to fly...
High...

Wednesday, December 23, 2009

COMIDA CHINA

Hace dos noches, después del trabajo rondaba con el coche por mi pueblo buscando algo de comer, aprovechando que mi padre tenía una cena de empresa y ni mi madre ni mi hermana querían cocinar. No había casi nadie a esa hora por las calles y los comercios estaban cerrando. Estuve a punto de volver a casa con las manos vacías, cuando se me ocurrió que quizás podría llevar-me algo de comida china. De modo que aparqué el coche y entré al restaurante asiático. Enseguida fui atendida y pedí un menú para tres. No sabía muy bien donde y como esperar. Se me hacía extraño estar plantada en medio del recinto, frente la mirada atenta de la clientela y los responsables del restaurante. No estaba demasiado lleno, más bien lo contrario. De pronto, observé i capté el ambiente que se respiraba en aquel entorno. Vi a una niña de seis años y un niño de casi ocho haciendo los deberes y pintando encima de una mesa redonda. En el fondo, observé un joven que intentaba dar el biberón tiernamente a un bebé de pocos meses. Entonces la que me invitó a sentarme en la mesa mientras esperaba la comida, era la madre. Y el hombre que contemplaba y se acercaba a los infantes de la mesa, con una mirada atenta y dulce debía de ser el padre. Fue entonces cuando me estremecí ante un entorno tan natural y tan familiar. Creo que incluso aquel padre se dio cuenta que me emocionaba observándoles. Quizás porque estaba especialmente sensible, quizás porque se acercan unas fiestas que afectan cada vez más mi estado de ánimo y me apenan. Lo cierto es que nunca podré olvidar esta sensación en la que yo me sentía sola frente a una familia cálida, acogedora y unida.

Sunday, December 20, 2009

Thursday, December 17, 2009

PESADUMBREZ

ENCUENTRO

"Alguien entra en el silencio y me abandona.
Ahora la soledad no está sola.
Tú hablas como la noche.
Te anuncias como la sed "

Alejandra Pizarnik

Tuesday, December 08, 2009

QUE ENS ENSENYEN ?


Fa estona que tinc ganes d'estrangular algún d'aquells funcinaris estúpids que es dediquen a la docència. No pot ser. Només ensenyen a obeïr a l'alumne, però no a tenir iniciativa pròpia. Els donen unes indicacions nefastes per fer un treball que els propis educands no saben que fer-ne. Els objectius han de tenir subjecte ? Ningú es pregunta per què ? Si els verbs es redacten en infinitiu. Ningú ha tingut mai a les mans un currículum ?
Aquests docents que amaguen vilment els recursos als seus alumnes perquè en un futur no els facin la traveta. Els donen els apunts que els sembla i a sobre s'ha de presentar un projecte, mal presentat, ple de marques fruit de la desconfiança que la professora diposita en els discents. Per acabar-ho de rematar fan correcions a la babalà sense importar que és el que realment ha fet l'alumne. Jo crec que mereixem un respecte i que és hora de ser crític amb allò que es paga amb no pocs diners: la nostra educació, el nostre futur.

Sunday, November 29, 2009

RECTIFICAR

Diuen que rectificar és de savis, però el mal ja estava fet.
Jo m'havia equivocat i havia entés el que no era. Afortunadament
A partir d'aquí només puc demanar disculpes i
pregunatr millor quan no entegui alguna cosa.