Noto que aquesta manera de sentir la música ja viu en mi des de que jo era petita, doncs no em cansava de demanar a la meva mare que em poses el mateix disc una, dues, tres vegades,... No puc saber que sentía exactament quan escoltava una cançó però sé del cert que em trasnmetía tranquil·litat i tenia la capacitat d'estar entretinguda, inventant nous jocs, mentre durava la reproducció del disc. Això sí, quan el disc de vinil s'encallava o es parava, molestava a la meva mare, fins que el tornava a posar. Potser és per aquest motiu que els meus pares em van comprar el primer radiocassette de joguina per mi. Mare meva, funcionava tot el sant dia .... Després van venir molts més reproductors fins arribar a l'adolescència. La música ja no només era un entreteniment per viure, sinò una companya molt important en els moments durs i injustos que em van tocar viure. Doncs no estava segura de tenir cap amistat sincera, perquè totes acabaven jugant-me la d'alguna manera, empesses per la dinàmica del grup i els líders. La música m'ha fet molta companyia i he entés molts sentiments escoltant-la. També m'he deixat emportar quan el meu cos ha estat desbloquejat o quan he necessitat alleugerar el meu cor. En l'adolescència, puc dir que he gaudit de la música en secret, en privat, de forma molt intimista. Ara comnparteixo molta música amb el meu marit. Puc dir amb certesa que no em costa obrir la ment per escoltar estils musicals diferents, experimentals, ... Les emocions s'apropien, sense prejudicis, de cada estil o cançó que escolto i donen sentit a la meva manera d'entendre la vida.
