"Eran gitanos nuevos. Hombres y mujeres jóvenes que sólo conocían su propia lengua, ejemplares hermosos de piel aceitada y manos inteligentes, cuyos bailes y músicas sembraron en la calle un pánico de alborotada alegría, con sus loros pintados de todos los colores que recitaban romanzas italianas, (...)"
Fragmento de "Cien años de soledad"
Gabriel G. Márquez
2 comments:
Quin fragment i il·lustració més xula. Em recorda quan entra Parpignol a la plaça, de la Boheme.
Gràcies pel post
TQM
De res amore,
Ostres, potser tinc un record més obscur i romàntic de la Boheme, però puc estar molt d'acord amb el Paral·lelisme amb aquesta escena de la opera que a vosté - i a mi - encanten.
TQM
Ara ja sé que llegeix ;) Moltes gràcies.
Post a Comment