En mi opinión, el séptimo arte que apuesta por la contemplación de costumbres humanas, debería recibir más prestigio y valoración. Aunque requiere una capacidad de concentración y paciencia mayores, la recompensa es mejor: el dejarse llevar por los sentidos - habitualmente colapsados por el exceso de acción y diálogos -, juntamente, con la posibilidad de explorar las costumbres de otros países, sin salir de casa, es una gran oportunidad de aprendizaje, raramente exportable a las propuestas de cine Hollywodiense.
2 comments:
Molt d'acord amore,
Tot i que depèn de que entenguem com a prestigi i valoració. Per exemple, pelis dels autors que em cita en un altre post com a contemplatius són reconeguts pels festivals i la crítica com alguns dels més importants - fins i tot, per la " història" del cinema.
Suposo que es refereix al prestigi i valoració " popular " que aquest fuig per definició de propostes que no tinguin elements fàcilment recognoscibles com: acció,velocitat, guió previsible i clichés de gènere, sexe, violència, etc.
Moltes gràcies pel post.
TQM
Moltes gràcies amore,
Tens molta raó. Hi ha un tipus de cinema, sobretot d'origen oriental, que no tenen el mateix reconeixement i que escapa dels cànons establerts des de la factoria holliwodiense. Parlem de Tampopo, 2046, el sabor de las cerezas, Yumurta, tec.
Merci.
TQM
Post a Comment