Quina enveja llegir 100 años de soledad y disfrutar/patir l'enfosquiment final del llibre.
És una sensació meravellosa acabar una obra mestra com aquesta i adonar-te que t'has convertit amb un altre, una mica més gran i, amb sort, una mica més savi.
Ha estat una lectura molt llarga, però profitosa. Ara em sento orgullosa d'haver-la llegit fins al final. Recompensa molt trobar el sentit del que he llegit, haver compartit la meva soledat amb uns personatges i un entorn tan ben descrits, amb una història fascinant, de principi a fi, complexe, que et permet aprendre coses de la vida, pel camí.
2 comments:
Aix carinyo,
Quina enveja llegir 100 años de soledad y disfrutar/patir l'enfosquiment final del llibre.
És una sensació meravellosa acabar una obra mestra com aquesta i adonar-te que t'has convertit amb un altre, una mica més gran i, amb sort, una mica més savi.
Moltes gràcies per compartir-ho amb mi.
TQM
Merci pel comment, vida !
Ha estat una lectura molt llarga, però profitosa. Ara em sento orgullosa d'haver-la llegit fins al final. Recompensa molt trobar el sentit del que he llegit, haver compartit la meva soledat amb uns personatges i un entorn tan ben descrits, amb una història fascinant, de principi a fi, complexe, que et permet aprendre coses de la vida, pel camí.
T'estimo molt !
Post a Comment