Ho SENTS, l'alè de tot,
a costat teu,
i els fils son tan fràgils.
L'invisible que ja no et sosté,
te n'has adonat
és la passió que et fa mirar l'abisme
i això mateix corre depresano s'atura.
I la lluna gran,
tan groga i t'espera,
a l'Home.
La mirada tallada per sempre,
éll tan jove...
t'ho has cregut ara.
Linus L.
