Wednesday, March 04, 2009

PEDAGOGIA ACTIVA

El reforç positiu dòna millors resultats, a la llarga, que el càstig i les mesures repressives.

Aquest principi, que es pot aplicar en tots els àmbits de la vida, no és aplicable en totes les situacions. Lògicament la conducta negativa no ha de ser apremiada amb un reforç positiu. Però ha de ser castigada severament ? O es poden oferir alternatives de canvi ? A la llarga, l'infant que es castiga recurrentment, acaba sent tractat com "l'infant castigat".

INJUSTICIES PERSONALS


Les persones pensen que no me'n adono. Jo començo a estar tipa de la situació.
Posaré un exemple simple però entenedor. Fa uns dies que una noia de la classe, em va demanar que li grabés música ( d'aquesta que està de moda ara i demà, no) en un CD. Jo vaig accedir-hi. A mi m'agrada compartir. Al cap d'uns dies, el posat d'aquesta noia va canviar. Estic segura que si avui li portés el CD, em faria el somriure i em donaria les gràcies,... Al cap d'uns dies se li oblidaria i em tornaria a girar la cara o tractar de males maneres. Fins i tot, en les sessions de treball en grup he vist les males cares que posa quan estic per la feina.
Conclusió: Mentre jo esquitxo i faig les coses com agraden, sóc acceptada i volguda.
Quan no paso per l'aro, sóc rebutjada i tractada de males maneres.
Per tant, em valoren pel que tinc i no pel que sóc.
Això ja bé des de fa molt de temps... La gent es prenia la llibertat de tractar-me d'una manera o d'una altre en funció del que feia per ells.
Aquesta és la història; jo donava i les persones feien de mí el que volíen. Em sentia estimada i feliç unes estones i després em sentia com una merda. Tonta, cornuda i a sobre apaleada. Abans no me'n adonava. Ara me'n estic cansant. Crec que no mereixo aquests tractes ni les actituds falses envers a mí. És un problema que m'afecta i que encara no està resolt. Doncs per ser dolorós, intento evitar-lo.

CRISI I SUSCEPTIBILITATS

El més fàcil és respondre amb un atac,
sense pendre en consideració que,
si l'ajuda es demana obertament,
jo la oferiria en la mesura del possible
sentint-me útil i valorada.
És clar que després potser em sento igualment
el comentari: ets una egoísta !
Quina pena de gent.

BLUE

Trista,
Perquè avui no és igual que ahir.
Perquè m'influeixen tant els comentaris ? Potser és la meva inseguretat. Jo també necessito crèixer. Abans però haig d'estimar-me com a persona i no caure en certes dinàmiques. Per mi encara és difícil. Ho intento però sóc una persona inconstant que no he madurat prou. A vegades no me'n adono que continuo caient als mateixos errors de sempre.

Ara ja no em puc concentrar...

WHAT ?

Perquè demaneu sinceritat, si quan dic la veritat em feu callar ?