... Poder tornar aquell estat d'INNOCÈNCIA
aquella bellesa
aquella felicitat proporcionada per moments naturals i replets de tendresa
sense preocupacions
... perquè no tornem a ser aquells infants juganers ?
Friday, December 28, 2007
CONSELLS PER DEMÀ
" He vist de tot durant la meva vida efímera: gent bona que, malgrat ser bons morien aviat, i gent dolenta que, tot i ser dolents, vivien molts anys.
No vulguis ser massa bó ni tornar-te massa savi. et podries destruir a tú mateix. Tampoc vulguis ser masa dolent ni et vulguis tornar neci: podries morir abans d'hora (...)
El savi és més fort amb la saviesa que una ciutat amb deu governadors.
De fet, no hi ha a la terra cap home tan just que ho faci tot bé i no cometi cap falta. No paris atenció a tot el que la gent diu, i no hauràs de sentir com el teu servent malparla de tu, que prou bé saps quantes vegades també tu has malparlat dels altres ! "
Sobre la moderació. Cohèlet 7,8 -29
VERWIRRUNG
No sè que em passa, quina fase estic passant, però em sento abatuda, desengañada, poruca, freda i desdeñosa. Tot em fa por.... potser es que estic en una etapa d e canvis i aquests m'afecten més del que vull imaginar. Tampoc tin forçes ni emocionalitat per expressar-ho, per extreure-ho, fet que em preocupa,...
Es dur enfortir el cor a base de bufatades i jo sento que ja no puc plorar quan me les donen.
Dilluns, em lliuraré d'una persona que em provoca malestar emocional i estrés ( conviure amb ella és com estar en lluita psicològica constant), d'una caradura que ha tret el pitjor de la meva personalitat... no sè perquè, però ha estat inconscient. No em vull excusar, però em molesta...
Amb aquest avantatge, força de voluntat i molt amor, espero retrobarme amb les meus principis i la meva emocionalitat.
Molt em temo que amb les pors és molt més difícil combatre. Els canvis són durs per a mi, ja siguin en positiu i, molt més en negatiu.
Dono gràcies a les persones que donen el millor desí mateixes i m'alegren la existència. A tú, amor, que ets el més important de la meva vida. Mil gràcies.
Es dur enfortir el cor a base de bufatades i jo sento que ja no puc plorar quan me les donen.
Dilluns, em lliuraré d'una persona que em provoca malestar emocional i estrés ( conviure amb ella és com estar en lluita psicològica constant), d'una caradura que ha tret el pitjor de la meva personalitat... no sè perquè, però ha estat inconscient. No em vull excusar, però em molesta...
Amb aquest avantatge, força de voluntat i molt amor, espero retrobarme amb les meus principis i la meva emocionalitat.
Molt em temo que amb les pors és molt més difícil combatre. Els canvis són durs per a mi, ja siguin en positiu i, molt més en negatiu.
Dono gràcies a les persones que donen el millor desí mateixes i m'alegren la existència. A tú, amor, que ets el més important de la meva vida. Mil gràcies.
Subscribe to:
Posts (Atom)