No sè que em passa, quina fase estic passant, però em sento abatuda, desengañada, poruca, freda i desdeñosa. Tot em fa por.... potser es que estic en una etapa d e canvis i aquests m'afecten més del que vull imaginar. Tampoc tin forçes ni emocionalitat per expressar-ho, per extreure-ho, fet que em preocupa,...
Es dur enfortir el cor a base de bufatades i jo sento que ja no puc plorar quan me les donen.
Dilluns, em lliuraré d'una persona que em provoca malestar emocional i estrés ( conviure amb ella és com estar en lluita psicològica constant), d'una caradura que ha tret el pitjor de la meva personalitat... no sè perquè, però ha estat inconscient. No em vull excusar, però em molesta...
Amb aquest avantatge, força de voluntat i molt amor, espero retrobarme amb les meus principis i la meva emocionalitat.
Molt em temo que amb les pors és molt més difícil combatre. Els canvis són durs per a mi, ja siguin en positiu i, molt més en negatiu.
Dono gràcies a les persones que donen el millor desí mateixes i m'alegren la existència. A tú, amor, que ets el més important de la meva vida. Mil gràcies.
No comments:
Post a Comment