Friday, October 31, 2008

NIT ESPECIAL

Aquí, sola davant l'ordinador no puc fer més que recordar la teva càlida veu, la teva olor de pell i les carícies afectuoses que em proporciones. No puc fer més que recordar aquella nit tan especial en la que mai m'hagués imaginat que em diguessis el que em vas dir, la teva bellesa, les teves paraules,... vaig quedar-me petrificada, insegura, confusa... Per una vegada el somni es feia realitat el noi que m'atreu em correspon i, jo no vaig estar a l'altura del moment. Imagino que hagués passat aquella nit entre tu i jo i em batega el cor a cent-mil per hora,... aquella nit va ser agredolça perquè no vaig parar de pensar amb tu i l'error que vaig cometre.
Afortunadament, estem junts i t'has convertit en el que erets llavors, el centre dels meus pensaments i avui i per sempre, el centre del meu cor. T'estimo per sempre.

Tuesday, October 21, 2008

EL MILLOR REMEI AL PITJOR MAL


La millor manera de celebrar que ens estimem
combatre la distància amb proximitat.

VUIT ANYS AMB MOLTES GANES D'ESTIMAR

Cada dia dono les gràcies per haver-te conegut,
perquè et mostres tal i com ets,
per ser tan noble,...
Només demano que ens estimem sempre
com ens hem estimat aquests últims vuit anys.
Els millors de la meva vida.

EL SENTIT DE LA NOSTRA TASCA, AVUI


"En la infantesa, no tot és felicitat"

Sembla mentida, aquesta afirmació que tots subscriuríem i de la qual estem tant segurs, no en som del tot conscients. Com s'explica això ? A tots ens fan pena els infants maltractats, però se'ns escapa de les mans cada cas particular. Tothom està massa enfeinat, tothom té els seus problemes, tothom ha de complir el que s' estableix en el projecte educatiu i la programació de l'aula. Les educadores no donen a l'abast i els infants han d'obeïr constantment les ordres de la mestra. Avui he pogut presenciar com una educadora agafava bruscament els infants per seure'ls a la cadira; doncs era tard ( des del seu punt de vista) per iniciar la manualitat del cargol. Sempre amb presses, sempre complint un horari establert, sempre amb crits, a corre cuita, amb nervis,... Ni tan sols ens adonem de l'estat d'ànim dels infants, de la seva demanda d'atenció. Desconeixem si saben que és una carícia, un petò...

Ens oblidem que nosaltres som els seus precedents.
Afortunadament no serem la única influència que rebran, però la suma de totes les experiències conformaran la seva personalitat. Si totes són negatives, l'infant necessitarà una bona suma de resiliència per sortirse'n i, segurament suport extern.
Som conscients d'on ens posem i què és més important ? : Fer una manualitat o aprendre a ser autònom ? Saber que és un petó, saber què vol dir estimar, ... Cadascú ho ha de valorar.


Un contrapunt esperançador

" (...) Y es que crec que el fet d'aprendre és el "pretext" que ens sitúa a l'escola. Pero el vertader "text" és el mon emocional i de la relació en la qual ells s'estrenen, i en la qual s'entrenen per ser persones.
De manera que si posem l'accent en el "pretext"i, no en el "text"els infants aprendrán moltes coses, sí, però sense otorgar-li un sentit vital vertader, sense implicació pofunda. Aprendrán, com se sol dir " per l'exàmen", per complir, per contentar als altres, quedant fora del plaer de cobrir la necessitat de saber. Després, quan puguin es despeprendrán de molts dels coneixements apresos (...).
En canvi, si prenem el "text" com a eix aglutinador,veurem com els fils emocionals s'entrecreuen i adquireixen la conformació d'un teixit fort, flexible i móvil, un teixit que omple de vitalitat el procés d'acompanyament educatiu que emprenem amb cada infant i amb el grup resultant de les sevs personalitats, vivències comuns i les seves particulars troballes "


Traducció pròpia de " Mi escuela sabe a naranja"

FUERA DE ESTE MUNDO

Los libros, los títulos, ... lo material siempre quedara, formara parte de este mundo loco en el que vivimos.

Cuando el ritmo de vida nos engulle y no son conscientes de lo más maravilloso que se están perdiendo,....
Donde quedan los sentimientos, los buenos modales, los valores, las ganas de hacer el bien, las ganas de compartir juntos,...
Soy la única que valora estas cosas ? A veces me parece estar fuera de este mundo.
Se acuerdan: Sí por un momento, alguien anunciase que quedan 6 horas para que el apocalipsis, todo el mundo estaría unido, ... pero esto es un espejismo. Después de esta falsa alarma, vuelve la frialdad y las ganas de "joder"al mundo.

Madonna - Frozen


Found at skreemr.com

Sunday, October 19, 2008

ABOUT MYSELF

Fugiré de les superificilitats,
de la gent que no té bon fons.
Viuré al màxim amb la persona que estimo,
si puc, abans que m'atansin
les coses imprevistes d'aquesta vida.

Friday, October 17, 2008

WALL.E


El amor es el sentimiento que da sentido a la existencia


La Vie En Rose


Found at skreemr.com