EL SENTIT DE LA NOSTRA TASCA, AVUI

"En la infantesa, no tot és felicitat"

Sembla mentida, aquesta afirmació que tots subscriuríem i de la qual estem tant segurs, no en som del tot conscients. Com s'explica això ? A tots ens fan pena els infants maltractats, però se'ns escapa de les mans cada cas particular. Tothom està massa enfeinat, tothom té els seus problemes, tothom ha de complir el que s' estableix en el projecte educatiu i la programació de l'aula. Les educadores no donen a l'abast i els infants han d'obeïr constantment les ordres de la mestra. Avui he pogut presenciar com una educadora agafava bruscament els infants per seure'ls a la cadira; doncs era tard ( des del seu punt de vista) per iniciar la manualitat del cargol. Sempre amb presses, sempre complint un horari establert, sempre amb crits, a corre cuita, amb nervis,... Ni tan sols ens adonem de l'estat d'ànim dels infants, de la seva demanda d'atenció. Desconeixem si saben que és una carícia, un petò...

Ens oblidem que nosaltres som els seus precedents.
Afortunadament no serem la única influència que rebran, però la suma de totes les experiències conformaran la seva personalitat. Si totes són negatives, l'infant necessitarà una bona suma de resiliència per sortirse'n i, segurament suport extern.
Som conscients d'on ens posem i què és més important ? : Fer una manualitat o aprendre a ser autònom ? Saber que és un petó, saber què vol dir estimar, ... Cadascú ho ha de valorar.

Un contrapunt esperançador

" (...) Y es que crec que el fet d'aprendre és el "pretext" que ens sitúa a l'escola. Pero el vertader "text" és el mon emocional i de la relació en la qual ells s'estrenen, i en la qual s'entrenen per ser persones.
De manera que si posem l'accent en el "pretext"i, no en el "text"els infants aprendrán moltes coses, sí, però sense otorgar-li un sentit vital vertader, sense implicació pofunda. Aprendrán, com se sol dir " per l'exàmen", per complir, per contentar als altres, quedant fora del plaer de cobrir la necessitat de saber. Després, quan puguin es despeprendrán de molts dels coneixements apresos (...).
En canvi, si prenem el "text" com a eix aglutinador,veurem com els fils emocionals s'entrecreuen i adquireixen la conformació d'un teixit fort, flexible i móvil, un teixit que omple de vitalitat el procés d'acompanyament educatiu que emprenem amb cada infant i amb el grup resultant de les sevs personalitats, vivències comuns i les seves particulars troballes "

Traducció pròpia de " Mi escuela sabe a naranja"