Sunday, February 27, 2011

A PROPÓSITO DE JOSEFINA, LA CANTANTE Y DEMÁS ...

" No es conveniente la perfección del arte en una época que lo ha reducido a pasatiempo. 
El artista más aceptado será el que se mueve en una mediocridad que le resulte cercana a la masa" 


Adorno 

Saturday, February 26, 2011

FROM DISJOINTED GRAIN

EN ESSENCIA, EL MATEIX



Aquesta és la primera cançó que em vas passar, en el primer disc que em vas fer. Cada vegada que l'escolto, connecto amb tú, ploro per dins com tú i sento calfreds com abans. S'inunda el cor d'una extranya felicitat trista i puc sentir la complicitat màgica que tenim. Han passat 11 anys d'aquest disc, però l'essencia és la mateixa.

Monday, February 14, 2011

Wednesday, February 09, 2011

SATISFACCIÓ PROFESSIONAL

"Quina sensació més especial i gratificant, veure les carones d'atenció dels infants quan realitzen una audició i al finalitzar l'activitat, t'omplen de somriures, petons i abraçades". 


Avui, a l'escola bressol on treballo, l'activitat proposada era l'audició d'un fragment de l'obra de Mozart "La flauta màgica". En primer lloc, les educadores hem presentat l'autor mitjançant una fotografia per facilitar l'associació de la obra als infants. Seguidament, hem convidat als nens i nenes, en edat compresa de 1- 3 anys, a asseure's o estirar-se al terra per escoltar la peça musical de forma relaxada. Les expressions de curiositat i sorpresa dels infants eren un espectacle molt gratificant per nosaltres. 

A la segona part de l'activitat, adreçada a distingir la veu masculina de la femenina, els infants han pintat uns titelles (creats per l'educadora) que representaven la soprano (Papagena) i el tenor (Pageno), mentre escoltaven el fragment escollit. Quan els nens i nenes han finalitzat aquesta activitat, han entregat el dibuix. Què bonics ! Com si han esmerat !. Fins i tot, molts/es han fet un petó i una abraçada a l'educadora. Se'ls veia tan contents i afectuosos. Ho són tot !! 



Monday, February 07, 2011

SIGUIENDO EL RITUAL

Cada día de mi vida sigo pensando en lo que sentí en ese instante. 
Lo leí una y 1000 veces hasta el punto de seguir el mismo ritual: 
"Col·locarme detrás de la ventana, esperando el momento para verte". 
Hecho de menos tus confesiones. 

LA MAYOR HIPOCRESÍA

Para ganarme el pan, cada mañana 
voy al mercado donde se compran mentiras. 
Lleno de esperanza
me pongo a la cola de los vendedores. 

"Hollywood"
Bertolt Brecht 

LONELINESS

La soledad me ha acompañado siempre. 
Debiera acostumbrarme y aceptar sin enojos.
Cuando me acomodo a ella, 
aparece un halo de esperanza e ilusión 
que rompe mis esquemas creados con 
el delicado arte de amontonar fósforos.