Monday, September 11, 2006

EXTRAÑA LEJANÍA

En apariencia presente, pero no vinculada al mundo que me rodea.
ese día, decidí quedar con mis amigas.
Rostros y palabras inhertes,
tristes escenarios de adolescentes perdidos,
expresiones y situaciones forzadas,...

... a lo lejos, notas de Blue Monday,...
... una alma en sintonía con mi ser,...
por fin, alguien vivo.

6 comments:

linus said...

NO entenc aquest post, me l'hauria de contextualitzar més. Kisses

Otilie said...

Em refereixo al día que vaig sortir de fires amb les amigues,...
feia poc que havia parlat amb vosté i tenia forçes i energia suficient per sortir, em sentia viva. El dinar amb els pares va anar molt bé i em sentia cómode.
El meu estat era molt diferent al de les meves amigues..."les pansides"...
malgrat això, vaig fer el possible per no traïrme i vaig fer el que em va venir de gust, a pesar de ellas. Quan vaig acompanyar a la Joana, des de la Rambla sentia notes que em sonaban familiars... A "L'oriol" posaven "Blue Monday" de New Order. Em vaig emocionar i tot. Després de les voltes que vam fer, alguna cosa que valia la pena sentir. Ara si, eh? XD
Kisses, mon amour

linus said...

Entenc una mica més però em queda el dubte d'aquest fragment " ... una alma en sintonía con mi ser,...
por fin, alguien vivo. ". Quién es ese alguien? Me l'explica exactament. Kisses

Otilie said...

Nadie en concreto. Una alma cuyo rostrro desconozco. Probablemente sea un simple dj o camarero que encontró la canción y la puso sin más. Ni siquiera entré para comprobar quien era. Sólo sé que el impulso, el espíritu que impulsó a alguien a poner la susodicha canción me hizo mucha gràcia. Quizás sea una tontería, però a veces me imagino que es usted quien mes sorprende. Y me encanta sentir esos escalofríos. Usted ya sabe que soy muy soñadora,... Kisses.

linus said...

Entendido, merci kari...

Euplectella said...

Ainssss, me siento así tantas veces... Me gusta tu blog.

Saludos, Ángela desde Alicante