Monday, August 04, 2008

PORQUE SUEÑO NO LO ESTOY

"... A ti la dama, la audaz melancolía, que con grito solitario hiendes mis carnes ofreciéndolas al tedio.
Tú que atormentas mis noches cuando no sé que camino de mi vida tomar...
te he pagado cien veces mi deuda.
De las brasas del ensueño sólo me quedan las cenizas de la mentira, que tú misma, me habías obligado a oír. Y la blanca plenitud, no era como el viejo interludio y sí, una morena de finos tobillos que me clavó la pena de un pecho punzante en el que creí, y que no me dejó más que el remordimiento de haber visto nacer la luz sobre mi soledad".

Leolo Losone

2 comments:

linus said...

Pichoncita, quins recursos més extraordinaris té vostè per haver trobat aquest fragment del final?

Mágnifica prosa poética.

TQM

Otilie said...

bé no és difícil de trobar, ja sap que jo col·loco les paraules del que m'interessa saber i vualà. Sabia que li agradava aquest fragment, tant com a mi. Per això, l'he posat amb molt amor per vostè.

L'estimo.