Sembla que la tònica general és la llei del mínim esforç. És una moda en la que tothom vol euros per cent peles. Tú has de donar el màxim, per rebre el mínim.
Mentre les persones que s'esforçen a treballar bé, de forma més o menys constant, no són reconegudes, els paràsits que no foten l'ou s'enduen tots els mèrits. Quan les persones responsables es queixen de la poca equitat a l'hora de repartir les tasques, són burlades i menyspreades. Passa tot el contrari quan aquella persona que no ha vist un treball en sa vida li toca fer el mínim i encara es queixa, llavors no es pot molestar que es posa nerviosa.
Però de que anem ?
Confío en que aquesta moda serà passatgera i es reclamarà la implicació i la responabilitat a tothom per igual...
2 comments:
Santa paciencia pichoncita del meu cor.
I love you to the end.
Si, si creu-me que aquestes ultima setmana a l'insti n'estic fent un curset intensiu i creu-me veure les coses que es fan malament ( des del meu punt de vista, que fins el dia d'avui l'he aplicat i no m'ha anat tant malament) i actuar com si no les haguessis vist a vegades es fa molt complicat, s'ha de resar molt per esperar desconnectar i passar pàgina. Crec que la memòria extraïble me la tendre que poner yo al paso que vamos...
Gràcies per escoltar-me.
I LOVE YOU TO THE END
Post a Comment