... però res ha canviat. Les mateixes preocupacions, i d'altres que s'hi van afegint. El mateix de sempre, jo vaig darrere els altres i els altres van a la seva i, t'inclouen en els seus plans si poden. M'ho prenc tot a la valenta, tot m'afecta d'alguna manera; el que es diu i el que no es diu.
Potser si fos més madura intrapersonalment, m'ajudaria a tenir en compte el que és realment important. També hauria de tenir cura de la meva salut mental, no li aniria pas malament oxigenar-la peruqè no m'afectin tant els comentaris dirigits a la meva persona.
Acostumar -se a dir el que pensa es demani, seria bo per deixar de predre totes les batalles...
La consciència de cadascú ja obrarà per si mateixa i no serà tan benevolent.
No comments:
Post a Comment