Wednesday, January 21, 2009

BOIRA

Des de fa uns dies he descobert
que em fa por la nit.
Em fa por la foscor, em fa por estar sola.
Em fan por els sorolls nocturns.
em fa por la mort.

2 comments:

linus said...

Aquests versos son seus?, son molt personals i carregats d'una dinàmica implacable que al darrer tanquen com una pedra.

TQM

Otilie said...

Sips, és així com em sento la majoria de les nits en les que no paro de donar voltes al llit i al meu cap,... Reconec que la poesia no esel meu fort, però la sinceritat prima per damunt de tot el que jo pugui escriure en un espai que és personal e intransferible. M'alegra saber però, que li ha agradat pel que he pogut llegir.

TQM :*******