" Fa molts anys, en una época molt llunyana, vivia una tortuga petita i riallera. Tenia 8 anys i just acabava de començar tercer de primària. Es deia Tortugueta.
A la Tortugueta no li agradava anar a l'escola. Preferia quedar-se a casa amb la seva mare i el seu germanet. No volia estudiar ni aprendre res. Només li agradava còrrer i jugar amb el sseus amics, o passar les hore smirant la televisió. Li semblava horrible haver de llegir i llegir i, fer aquells terribles problemes de matemàtiques que mai entenia. Odiava amb tota la seva ànima escriure i era inacapaç de recordar-se d'apuntar els deures que li demanaven. Tampoc es recordava mai de portar els llibres ni el material necessari per l'escola.
A classe, mai escoltava a la professora i es passava l'estona fent sorollets que molestaven a tothom. Quan s'avorria, que passava sovint, interrompia la classe cridant o fent tonteries que feien riure a tots els nens. A vegades, provava de treballar, però ho feia massa ràpid per acabar de seguida i es tornava boja de ràbia quan, al final, li deien que ho havia fet malament. Quan passava això, arrugava els fulls o els trencava en mil trossets. Així passaven els dies...
Cada matí, de camí a l'escola, es deia a sí mateixa que s'havia d'esforçar tot el que pogués perque no la castiguessin. Però al final, sempre acabava ficada en algun embolic. Gairebé sempre s'enfadava amb algú, es barallava constantment i no parava d'insulta. A més, una idea començava a rondar-li pel cap: - Sóc una tortugueta dolenta- i, pensanta això cada dia, es sentia molt malament.
Un dia, quan es sentia més trista i desanimada que mai, es va trobar amb la tortuga més gran i més vella de la ciutat. Era una tortuga sàvia, tenia lamenys 100 anys i, era enorme. La gran tortuga ava acostar-se a la Tortugueta i, desitjosa d'ajudar-la, li va preguntar qué li passava. -Hola !- va dir, - t'explicaré un secret. Que no saps que portes damunt la solució als teus problemes ?-
La Tortugueta estava perduda, no entenia de que li parlava. -La teva closca ! - va exclamar la tortuga sàvia. - Pots amagar-te dintreteu sempre que t'adonis que el que estas fent o dient et fa ràbia. Llavors quan et trobis dins la closca tindràs un moment de tranquil·litat per estudiar el teu problema i buscar una solució. Així que ja ho saps, la propera vegada que t'irritis, amaga't ràpidament !-.
A la Tortugueta li va encantar la idea i estava impacient per provar el seu secret a l'escola. Va arribar el dia següent i, de nou, la Tortugueta va equivocar-se al resoldre una suma. Va començar a sentir ràbia i fúria i, quan estava a punt de perdre la paciència i arrugar la fitxa, va recordar el que li havia dit la vella tortuga. Ràpidament, va encongir els braçets, les cames i el cap, els va apretar contra el seu cos, ficant-se dins la closca. Va estar-se una estona així fins que va tenir temps per pensar què era el millor per resoldre el seu problema. Va ser molt agradable trobar-se allí, tranquil·la sense que ningú la pogués molestar.
Quan va sortir, va quedar-se sorpresa al veure la mestra que la mirava somrient, contenta perquè s'havia pogut controlar. Després entre les dues van resoldre l'errada ( semblava increïble que amb una goma i esborrant amb cura, el full tornés a estar net !). La Tortugueta va seguir posant en pràctica el seu secret màgic cada vegada que tenia problemes, fins i tot, a l'hora del pati. Aviat, tots els nens que havien deixat de jugar amb ell pel seu mal caràcter, van descobrir que ja no s'enfadava quan perdia en un joc, ni pegava sense motiu. Al final de curs, la Tortugueta ho va aprovar tot i mai més li van faltar els amiguets.
TÈCNICA DE LA TORTUGA
Aquesta tècnica va dirigida als nens i nenes de preescolra fins a 2n de primària, té com a objectiu afavorir l'autocontrol i la relaxació davant de oles situacions estressant o que generen ràbia als casos d'hiperactivitat i dèficit d'atenció. En l'aplicació d'aquesta tècnica cal tenir en compte:
- L'educador/a parteix de l'explicació del conte ( Història de la Tortuga) per tal que el subjecte s'identifiqui amb la protagonista.
- Davant d'una situació potencialment estressant el/la docent li diu la paraula "tortuga" . El nen adopta una postura inicialment entrenada (imitant la tortuga introduint-se dins la seva closca) ficant la barbeta al pit, la mirada al terra, els braços i els punys tancats i estirats a llarg del cos). Llavors, ha de comptar fins a 10 abans de relaxar de nou tots els músculs.
- Cal que la persona que apliqui aquesta tècnica, en un cas de TDAH, reforci o premii aquest entrenament o la posterior aplicació, per tal de que el nen s'animi a utilitzar aquesta estratègia de forma autònoma quan s e senti inquiet o davant de les situacions que li resultin de difícil control.
A la Tortugueta no li agradava anar a l'escola. Preferia quedar-se a casa amb la seva mare i el seu germanet. No volia estudiar ni aprendre res. Només li agradava còrrer i jugar amb el sseus amics, o passar les hore smirant la televisió. Li semblava horrible haver de llegir i llegir i, fer aquells terribles problemes de matemàtiques que mai entenia. Odiava amb tota la seva ànima escriure i era inacapaç de recordar-se d'apuntar els deures que li demanaven. Tampoc es recordava mai de portar els llibres ni el material necessari per l'escola.
A classe, mai escoltava a la professora i es passava l'estona fent sorollets que molestaven a tothom. Quan s'avorria, que passava sovint, interrompia la classe cridant o fent tonteries que feien riure a tots els nens. A vegades, provava de treballar, però ho feia massa ràpid per acabar de seguida i es tornava boja de ràbia quan, al final, li deien que ho havia fet malament. Quan passava això, arrugava els fulls o els trencava en mil trossets. Així passaven els dies...
Cada matí, de camí a l'escola, es deia a sí mateixa que s'havia d'esforçar tot el que pogués perque no la castiguessin. Però al final, sempre acabava ficada en algun embolic. Gairebé sempre s'enfadava amb algú, es barallava constantment i no parava d'insulta. A més, una idea començava a rondar-li pel cap: - Sóc una tortugueta dolenta- i, pensanta això cada dia, es sentia molt malament.
Un dia, quan es sentia més trista i desanimada que mai, es va trobar amb la tortuga més gran i més vella de la ciutat. Era una tortuga sàvia, tenia lamenys 100 anys i, era enorme. La gran tortuga ava acostar-se a la Tortugueta i, desitjosa d'ajudar-la, li va preguntar qué li passava. -Hola !- va dir, - t'explicaré un secret. Que no saps que portes damunt la solució als teus problemes ?-
La Tortugueta estava perduda, no entenia de que li parlava. -La teva closca ! - va exclamar la tortuga sàvia. - Pots amagar-te dintreteu sempre que t'adonis que el que estas fent o dient et fa ràbia. Llavors quan et trobis dins la closca tindràs un moment de tranquil·litat per estudiar el teu problema i buscar una solució. Així que ja ho saps, la propera vegada que t'irritis, amaga't ràpidament !-.
A la Tortugueta li va encantar la idea i estava impacient per provar el seu secret a l'escola. Va arribar el dia següent i, de nou, la Tortugueta va equivocar-se al resoldre una suma. Va començar a sentir ràbia i fúria i, quan estava a punt de perdre la paciència i arrugar la fitxa, va recordar el que li havia dit la vella tortuga. Ràpidament, va encongir els braçets, les cames i el cap, els va apretar contra el seu cos, ficant-se dins la closca. Va estar-se una estona així fins que va tenir temps per pensar què era el millor per resoldre el seu problema. Va ser molt agradable trobar-se allí, tranquil·la sense que ningú la pogués molestar.
Quan va sortir, va quedar-se sorpresa al veure la mestra que la mirava somrient, contenta perquè s'havia pogut controlar. Després entre les dues van resoldre l'errada ( semblava increïble que amb una goma i esborrant amb cura, el full tornés a estar net !). La Tortugueta va seguir posant en pràctica el seu secret màgic cada vegada que tenia problemes, fins i tot, a l'hora del pati. Aviat, tots els nens que havien deixat de jugar amb ell pel seu mal caràcter, van descobrir que ja no s'enfadava quan perdia en un joc, ni pegava sense motiu. Al final de curs, la Tortugueta ho va aprovar tot i mai més li van faltar els amiguets.
TÈCNICA DE LA TORTUGA
Aquesta tècnica va dirigida als nens i nenes de preescolra fins a 2n de primària, té com a objectiu afavorir l'autocontrol i la relaxació davant de oles situacions estressant o que generen ràbia als casos d'hiperactivitat i dèficit d'atenció. En l'aplicació d'aquesta tècnica cal tenir en compte:
- L'educador/a parteix de l'explicació del conte ( Història de la Tortuga) per tal que el subjecte s'identifiqui amb la protagonista.
- Davant d'una situació potencialment estressant el/la docent li diu la paraula "tortuga" . El nen adopta una postura inicialment entrenada (imitant la tortuga introduint-se dins la seva closca) ficant la barbeta al pit, la mirada al terra, els braços i els punys tancats i estirats a llarg del cos). Llavors, ha de comptar fins a 10 abans de relaxar de nou tots els músculs.
- Cal que la persona que apliqui aquesta tècnica, en un cas de TDAH, reforci o premii aquest entrenament o la posterior aplicació, per tal de que el nen s'animi a utilitzar aquesta estratègia de forma autònoma quan s e senti inquiet o davant de les situacions que li resultin de difícil control.
2 comments:
Molt xuli aquesta tècnica, la posat en pràctica, és efectiva?
TQM
Bé, un dia a classe em van llegir la història i em van passar la tècnica. L'he escrita aquí,perqué sé que vos. tmb treballa el tema del TDH a la Uni. Per si li serveix per aportar més coneixement o per fer algun treball. és un recurs que no he tingut la oportunitat de posar a la pràctica, perquè no s'ha produit el moment en que jo vegi que ho puc fer amb tranquil·litat sense les irrupcions i els prejudicis de les altres educadores. En tot cas, per un nen d'educ- infantil la història s'hauria de simplificar i il·lustrar amb imatges.
TQM
Post a Comment