No les puc evitar, penso en les situacions desafortunades amb les persones que he apreciat i estimo
i m'ensorro, em sento petita
quan no noto el mateix que jo dono.
Si en aquesta vida, l'estima fos el més important
no m'hauria de sentir petita.
Doncs jo demostro que estimo amb tota la meva ánima
de forma incondicional i
amb el cor a la mà.
Sembla que hem oblidat que aquest és el valor més important
a la nostra vida.
Només al final d'aquesta, les persones s'adonen de la importància de
ser estimat.
Un tret força egoista. Doncs l'estima s'ha de construir des del primer dia.
Potser no destacaré en intel·ligéncia, en sociabilitat, en habilitats esportives, manuals o artístiques, però ningú no em podrà discutir la meva capacitat d'estimar als altres. Això és el que em farà gran quan arribi la meva hora.
No comments:
Post a Comment