Thursday, January 14, 2010

CONFESSIONS SOBRE LA MEVA PERSONA

Sempre començo un entrada així, de la mateixa manera, afirmant que no estic bè, que no em sento bè amb mi mateixa (de fet no és pas mentida), però em fa ràbia que sempre hagi de ser així. Per què ressalto més les emocions i les impressions negatives ? De fet aquest post sorgeix de la necessitat de reflexió sobre mi mateixa. Però sempre és igual i dir que ho vull canviar és un procés lent amb altibaixos, amb avenç i retrocés.

Els altibaixos els he experimentat des de que era ben petita. Pensava massa en el que els altres pensaven i em feien, en comptes de pensar en mi mateixa. De fet, poques vegades ho he fet. Les experiències negatives m'han ensenyat a rebotar-me i no tant a escoltar-me. Sempre pendent i massa preocupada. No val la pena entrar en històries del passat, perquè és un fet massa recurrent en la meva vida. Jo sempre dic que els anys en que vaig aprendre a gestionar les meves emocions corresponen als anys en que vaig sortir de la meva pròpia bombolla i vaig descobrir món i les meves capacitats. Potser hi van contribuir la formació i la meva història d'amor des de fa 10 anys !
El cas és que em sentía més viva i amb més ganes de crèixer com a persona. Ara no sóc tan vital, em sento una mica cansada de les coses que em passen- I és que inconscientment olvido aquella manera de fer, pensar i sentir que no vaig saber arrelar bè. Sóc un arbre que trontolla segons les ventades fortes. I aquests últims temps potser n'he sentides i m'han afectat, no puc dir que positivament.
A vegades lluito a contra-corrent però no ho faig bè. No ho sé fer jo sola. Tinc la sensació que no tinc totes les eines i que no tots els mecanismes em funcionen. No acabo de veure la llum al pont encara, però tinc l'esperança que algún día podré dir que tot el que em vaig proposar un dia, ho vaig acomplir amb molt esforç, suor, superació d'obstacles, llàgrimes, omplir i buidar, i per què no? potser algun somriure.

Tinc l'esperança de dedicar-me temps a mi mateixa i crèixer com a persona. És necessari, és el millor per tots.

No comments: