A vegades, sense voler, peco per tenir actituds infantils i em torno massa superficial i egoísta. No és la meva intenció, però em surt sense voler quan espero alguna cosa amb il·lusió i rebo les intencions diferents a com les esperava. Per això no em vull fer il·lusions, el que hagi de ser, serà. No vull esperar.
Intento que no se'm noti quan alguna situació em disgusta però a vegades no sé controlar la meva expressió facial. No sóc de pedra i no he nascut per ser una falsa. A vegades, segons com tens l'estat d'ànim, no hi pots fer res més. El fet és que després passa i m'oblido perquè he fet la cara, doncs no té massa importància ni sentit fer mala cara perquè t'ha tocat el tros més petit. El que fa més mal són les intencions i les males paraules. Si em demanen sinceritat, no és just que em tirin tota la cavallería per sobre i em despreciin. No crec que mereixi aquest tracte. Sé que no tinc excusa, ni vull que em vegin com algú que no sóc. Avui potser tenía un dia estrany en aquest sentit i no he rebut bé el que se'm donava. Espero que no em passi més. No demano res, però no puc negar que si m'anuncien alguna cosa no em faci il·lusions, inclós per coses materials. Sóc humana com tothom, no?
No comments:
Post a Comment