Sovint, el meu cos és víctima de la meva ment.
Sovint rep els efectes negatius de la meva angoixa, els meus disgustos,les meves penes, el neguit i els nusos pscicològics que es transformen en mals de panxa, dolors i tensió als músculs, punxades al cap,... En definitiva, no sóc capaç de controlar els meus nervis. Si me'ls guardo, acabo explotant i passant'ho malament a la llarga. Tot això repercuteix a la meva vida. L'exercici físic em pot ajudar a controlar-ho o només és una descàrrega d'energia que em servirà per estar cansada i no pensar tant en tot ? Penso que a vegades em convé no ser una persona tant atenta i neguitosa amb tot el que passa al meu entorn, doncs penso massa i a vegades donar tantes voltes a les coses resulta perjudicial. Potser per això, avui m'han dit que posés el fre i ocupés el cap en conduir el meu cos cap a la tranquil·litat. És un camí complicat per mi que requereix tenacitat i molta voluntat.
2 comments:
Espero que li vagi molt l'exercici si creu que l'ha d'ajudar.
TQM
Moltes gràcies,
No és que jo hagi decidit fer exercici és que directament m'ho han indicat (tinc la mostra). El difícil serà fer-ho. Però de totes maneres, en aquest post expresso les meves pors, la meva situació actual, el què em passa. Sé que sóc massa clara, però a vegades necessito deixar per escrit des d'on parteixo per saber viure. Li semblarà estrany, però a vegades em centro així. Potser sóc massa explícita però per mi un cuadern de bitàcora també t'ha de donar indicacions per navegar...
TQM
Post a Comment