Thursday, June 24, 2010

LA NOCHE MÁS CORTA DEL AÑO


El poniente impecable en esplendores
quebró a filo de espada las distancias.
Suave como un sauzal está la noche.
Rojos chisporrotean
los remolinos de las bruscas hogueras;
leña sacrificada
que se desangra en altas llamaradas,
bandera viva y ciega travesura.
La sombra es apacible como una lejanía;
hoy las calles recuerdan
que fueron campo un día.
Toda la santa noche la soledad rezando
su rosario de estrellas desparramadas.

"La noche de San Juan"
Jorge Luis Borges

2 comments:

linus said...

No sé si sóc jo, però aquest poema està travat,li falta ritme; malgrat alguns versos són molt bons.

TQM

Otilie said...

Tens tota la raó carinyet. Aquest poema no té ritme, però per mi descriu la imatge tan bonica que he trobat. M'encanta aquesta imatge.
Els últims 4 versos són els meus preferits en aquest poema.

TQM

Moltes gràcies pel comment, kari