Tuesday, September 28, 2010

GROWING AWARENESS

La niña que fui
ahora en mi memoria
entre mis muertos.

De lágrimas se nutrirá mil años.
De destierro el sonido de su voz

Alejandra Pizarnik

3 comments:

linus said...

A mi aquests versos em recorden al pes i la humitat d'aquells paradisos perduts que no són altre cosa que paratges de la memòria: " Solaris ", " Macondo ", tans altres.

TQM

Colibrina said...

Merci per contestar-me els posts. Li agraeixo molt, doncs el que poso en aquí reflexa preocupacions i sentiments molt propis i que et permeten saber com em sento en cada moment. De fet, tens raó, em recorden a Macondo, especialment l'aridesa dels dos últims versos. La resta em recorden que irremediablement em faig gran i que algunes coses les haig de deixar enrere.

TQM

Chocozombie said...

La niña que fui, ahora se ahoga en la tina de baño.