Thursday, December 15, 2011

LITERATURA, VINO Y OTROS TÓPICOS

"(...) y no como la montuna de Amaranta, que en paz descanse, que creía que el vino blanco se servía de día y el vino rojo de noche (...)"

Extraído de "Cien años de soledad" 
de Gabriel García Márquez

2 comments:

linus said...

A Macondo encara dominen les mentalitats mítiques que assignen sentits tradicionals als actes. En aquest sentit, no és extrany que el vi tingui una interpretació com aquesta.

En tot cas, no deixa de ser veritat que el vi " rojo " comporta un estat de somnolència que rarament té el blanc - experiència dixit.

Molt bona cita amor.

TQM

Colibrina said...

Sips, aquesta mentalitat tradicional o mítica ,m'arriba. Especialment, al principi de la obra, on es descriuen molts dels descobriments que recorden Cristòbal Colon, etc.

Crec que els bons vins tots tumben i no hi ha una hora per prendre'n un o l'altre, depenent de la situació i el menjar que acompanyi. I sinó recordem alguns blancs, especialment un avainillat que vam prendre al vespre.... O un negre de Figueres.... ja vins per tots els momemts, amb independència del color. És la meva experiència. Ahir t'ho volia comentar però se'm va passar i vaig pensar en aportar-ho aquí, per recollir el teu criteri que sempre és interessant i encertat de llegir. Moltes gràcies pel comment.

TQM