Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.
Dóna'm la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluuens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:i jo, aleshores,
besaré ta galta;i la besada ens durà el joc d'amar.
Dóna'm la mà que anirem per la riba
Joan Salvat- Papasseit
2 comments:
Ohhhh m'agrada molt aquest poema. Em recorda a tu i a mi creuant el pont de carcasone i tirant fotos a la vesprada.
TQM
oooooh amor, quins records d'estiu i de juliol ben a prop teu, ... tot i que també em recorda a Portbou, quan vam anar de viatge a Figueres per aquestes dates, se'n recorda. A mi cada vegada que ho recordo se'm il·luminen els ulls.
TQM, tresor
Post a Comment