Hi havia una vegada una vegada, en un poble no massa gran, un home que pintava amb gran talent i una inspiració descomunal. Però desgraciadament ningú apreciava el seu art, excepte la seva dona que l’ajudava i l’animava tant com podia. Doncs eren una família modesta que feien el que dignament podien per menjar cada dia. Ell passava hores i hores treballant en un taller de fusta per adquirir els estris que li eren necessaris per compondre els seus quadres. Només un pobre home que exercia de mossèn al poble, es va interessar per les seves obres, al·legant que necessitava alguna cosa per regalar a la seva neboda.
Dos dies van passar i un gran temporal va amenaçar el poble d’aquest pobre artista. L’aigua es va emportar les seves obres i la vida de la seva dona que no sabia nedar.
Trist i desconsolat, l’artista pobre es va quedar. Rondava pels carrers demanant almoïna per poder menjar. Una bona dona a casa seva el va convidar i una bona olla de caldo li va regalar.
Van passar un dies. Un home ben vestit amb un paquet sota el braç va aparèixer. A la plaça va descobrir el contingut del paquet. Era un quadre !. Doncs li havien dit que l’artista es trobava entre els habitants del poble. Aquest home oferia la joia més bonica que s’hagués vist mai a canvi de les obres de l’artista. El pobre home desapercebut va voler passar. Un cop acabat l’acte, el pobre artista va demanar almoïna a l’home ben vestit i aquest li va donar unes monedes. Aquestes monedes van servir per comprar una cullera, que li permetria menjar-se el caldo que aquella bona dona li havia regalat.
2 comments:
M'ha agradat molt pinchonz, és una mica embolicat, però conserva bé l'esperit moral del que li vai proposar.
TQ, besititos.
M'alegra que li hagi agradat, amor i encara em fa més contenta haver conservat el missatge moral que vosté em va enunciar.
TQM
Post a Comment