Aquesta tarda no podia deixar de plorar,
pensant si s'arruinaran vuit anys d'història per una porqueria de blog creat per exigències acadèmiques.
Jo em nego a perdre el que t'identifica, el que expressa com et sents, el què penses, els teus gustos, les teves troballes, la teva història amb mi, els nostres comentaris. No m'imagino el día a día sense poder consultar si has deixat algun post i contestar-te. Encara recordo el día que em vas confessar que tenies un blog... i la primera que vegada que hi vaig accedir... . Em va marcar i em marcarà tota la vida. Si deixa d'existir, em faltarà alguna cosa dins meu ( i no és poc important).
No comments:
Post a Comment