LOS QUE PERMANECEN
" VIVIR se convierte en la conquista de los poderes extraordinarios por los que nos sentimos profusamente atravesados, pero que sólo expresamos de forma incompleta, faltos de lealtad, de discernimiento cruel y de perseverancia. "
Monday, March 30, 2009
BY MY WISE LOVE
BONA NIT
Avui, el cansanci pot amb mi. El dia ha estat replet de obligacions, ansietat i paranys ( m'he esperat tres hores a la consulta del metge !!!!). Vaig a dormir, a veure si la remor de la pluja em relaxa lentament...
Saturday, March 28, 2009
GOTHIC GARDEN NEWS
XPQ-21 + NACHTMAHR
Sábado, 18 abril. Puertas: 20:30h
Sala: Salamandra 1 (L'H, Barcelona)
Ant: 20 eur - Taq: 23 eur
Puntos de venta: Revolver, Overstocks
Tickets on-line: www.salamandra.cat
SVBWAY TO SALLY + NARSILION
Sábado, 3 Octubre. Puertas: 21:00h
Sala: Salamandra 1 (L'H, Barcelona)
Ant: 22 eur - Taq: 25 eur
Puntos de venta: Revolver, Overstocks, Fnac, Gong
Sábado, 18 abril. Puertas: 20:30h
Sala: Salamandra 1 (L'H, Barcelona)
Ant: 20 eur - Taq: 23 eur
Puntos de venta: Revolver, Overstocks
Tickets on-line: www.salamandra.cat
SVBWAY TO SALLY + NARSILION
Sábado, 3 Octubre. Puertas: 21:00h
Sala: Salamandra 1 (L'H, Barcelona)
Ant: 22 eur - Taq: 25 eur
Puntos de venta: Revolver, Overstocks, Fnac, Gong
Friday, March 27, 2009
HISTÒRIA DE LA TORTUGA
" Fa molts anys, en una época molt llunyana, vivia una tortuga petita i riallera. Tenia 8 anys i just acabava de començar tercer de primària. Es deia Tortugueta.
A la Tortugueta no li agradava anar a l'escola. Preferia quedar-se a casa amb la seva mare i el seu germanet. No volia estudiar ni aprendre res. Només li agradava còrrer i jugar amb el sseus amics, o passar les hore smirant la televisió. Li semblava horrible haver de llegir i llegir i, fer aquells terribles problemes de matemàtiques que mai entenia. Odiava amb tota la seva ànima escriure i era inacapaç de recordar-se d'apuntar els deures que li demanaven. Tampoc es recordava mai de portar els llibres ni el material necessari per l'escola.
A classe, mai escoltava a la professora i es passava l'estona fent sorollets que molestaven a tothom. Quan s'avorria, que passava sovint, interrompia la classe cridant o fent tonteries que feien riure a tots els nens. A vegades, provava de treballar, però ho feia massa ràpid per acabar de seguida i es tornava boja de ràbia quan, al final, li deien que ho havia fet malament. Quan passava això, arrugava els fulls o els trencava en mil trossets. Així passaven els dies...
Cada matí, de camí a l'escola, es deia a sí mateixa que s'havia d'esforçar tot el que pogués perque no la castiguessin. Però al final, sempre acabava ficada en algun embolic. Gairebé sempre s'enfadava amb algú, es barallava constantment i no parava d'insulta. A més, una idea començava a rondar-li pel cap: - Sóc una tortugueta dolenta- i, pensanta això cada dia, es sentia molt malament.
Un dia, quan es sentia més trista i desanimada que mai, es va trobar amb la tortuga més gran i més vella de la ciutat. Era una tortuga sàvia, tenia lamenys 100 anys i, era enorme. La gran tortuga ava acostar-se a la Tortugueta i, desitjosa d'ajudar-la, li va preguntar qué li passava. -Hola !- va dir, - t'explicaré un secret. Que no saps que portes damunt la solució als teus problemes ?-
La Tortugueta estava perduda, no entenia de que li parlava. -La teva closca ! - va exclamar la tortuga sàvia. - Pots amagar-te dintreteu sempre que t'adonis que el que estas fent o dient et fa ràbia. Llavors quan et trobis dins la closca tindràs un moment de tranquil·litat per estudiar el teu problema i buscar una solució. Així que ja ho saps, la propera vegada que t'irritis, amaga't ràpidament !-.
A la Tortugueta li va encantar la idea i estava impacient per provar el seu secret a l'escola. Va arribar el dia següent i, de nou, la Tortugueta va equivocar-se al resoldre una suma. Va començar a sentir ràbia i fúria i, quan estava a punt de perdre la paciència i arrugar la fitxa, va recordar el que li havia dit la vella tortuga. Ràpidament, va encongir els braçets, les cames i el cap, els va apretar contra el seu cos, ficant-se dins la closca. Va estar-se una estona així fins que va tenir temps per pensar què era el millor per resoldre el seu problema. Va ser molt agradable trobar-se allí, tranquil·la sense que ningú la pogués molestar.
Quan va sortir, va quedar-se sorpresa al veure la mestra que la mirava somrient, contenta perquè s'havia pogut controlar. Després entre les dues van resoldre l'errada ( semblava increïble que amb una goma i esborrant amb cura, el full tornés a estar net !). La Tortugueta va seguir posant en pràctica el seu secret màgic cada vegada que tenia problemes, fins i tot, a l'hora del pati. Aviat, tots els nens que havien deixat de jugar amb ell pel seu mal caràcter, van descobrir que ja no s'enfadava quan perdia en un joc, ni pegava sense motiu. Al final de curs, la Tortugueta ho va aprovar tot i mai més li van faltar els amiguets.
TÈCNICA DE LA TORTUGA
Aquesta tècnica va dirigida als nens i nenes de preescolra fins a 2n de primària, té com a objectiu afavorir l'autocontrol i la relaxació davant de oles situacions estressant o que generen ràbia als casos d'hiperactivitat i dèficit d'atenció. En l'aplicació d'aquesta tècnica cal tenir en compte:
- L'educador/a parteix de l'explicació del conte ( Història de la Tortuga) per tal que el subjecte s'identifiqui amb la protagonista.
- Davant d'una situació potencialment estressant el/la docent li diu la paraula "tortuga" . El nen adopta una postura inicialment entrenada (imitant la tortuga introduint-se dins la seva closca) ficant la barbeta al pit, la mirada al terra, els braços i els punys tancats i estirats a llarg del cos). Llavors, ha de comptar fins a 10 abans de relaxar de nou tots els músculs.
- Cal que la persona que apliqui aquesta tècnica, en un cas de TDAH, reforci o premii aquest entrenament o la posterior aplicació, per tal de que el nen s'animi a utilitzar aquesta estratègia de forma autònoma quan s e senti inquiet o davant de les situacions que li resultin de difícil control.
A la Tortugueta no li agradava anar a l'escola. Preferia quedar-se a casa amb la seva mare i el seu germanet. No volia estudiar ni aprendre res. Només li agradava còrrer i jugar amb el sseus amics, o passar les hore smirant la televisió. Li semblava horrible haver de llegir i llegir i, fer aquells terribles problemes de matemàtiques que mai entenia. Odiava amb tota la seva ànima escriure i era inacapaç de recordar-se d'apuntar els deures que li demanaven. Tampoc es recordava mai de portar els llibres ni el material necessari per l'escola.
A classe, mai escoltava a la professora i es passava l'estona fent sorollets que molestaven a tothom. Quan s'avorria, que passava sovint, interrompia la classe cridant o fent tonteries que feien riure a tots els nens. A vegades, provava de treballar, però ho feia massa ràpid per acabar de seguida i es tornava boja de ràbia quan, al final, li deien que ho havia fet malament. Quan passava això, arrugava els fulls o els trencava en mil trossets. Així passaven els dies...
Cada matí, de camí a l'escola, es deia a sí mateixa que s'havia d'esforçar tot el que pogués perque no la castiguessin. Però al final, sempre acabava ficada en algun embolic. Gairebé sempre s'enfadava amb algú, es barallava constantment i no parava d'insulta. A més, una idea començava a rondar-li pel cap: - Sóc una tortugueta dolenta- i, pensanta això cada dia, es sentia molt malament.
Un dia, quan es sentia més trista i desanimada que mai, es va trobar amb la tortuga més gran i més vella de la ciutat. Era una tortuga sàvia, tenia lamenys 100 anys i, era enorme. La gran tortuga ava acostar-se a la Tortugueta i, desitjosa d'ajudar-la, li va preguntar qué li passava. -Hola !- va dir, - t'explicaré un secret. Que no saps que portes damunt la solució als teus problemes ?-
La Tortugueta estava perduda, no entenia de que li parlava. -La teva closca ! - va exclamar la tortuga sàvia. - Pots amagar-te dintreteu sempre que t'adonis que el que estas fent o dient et fa ràbia. Llavors quan et trobis dins la closca tindràs un moment de tranquil·litat per estudiar el teu problema i buscar una solució. Així que ja ho saps, la propera vegada que t'irritis, amaga't ràpidament !-.
A la Tortugueta li va encantar la idea i estava impacient per provar el seu secret a l'escola. Va arribar el dia següent i, de nou, la Tortugueta va equivocar-se al resoldre una suma. Va començar a sentir ràbia i fúria i, quan estava a punt de perdre la paciència i arrugar la fitxa, va recordar el que li havia dit la vella tortuga. Ràpidament, va encongir els braçets, les cames i el cap, els va apretar contra el seu cos, ficant-se dins la closca. Va estar-se una estona així fins que va tenir temps per pensar què era el millor per resoldre el seu problema. Va ser molt agradable trobar-se allí, tranquil·la sense que ningú la pogués molestar.
Quan va sortir, va quedar-se sorpresa al veure la mestra que la mirava somrient, contenta perquè s'havia pogut controlar. Després entre les dues van resoldre l'errada ( semblava increïble que amb una goma i esborrant amb cura, el full tornés a estar net !). La Tortugueta va seguir posant en pràctica el seu secret màgic cada vegada que tenia problemes, fins i tot, a l'hora del pati. Aviat, tots els nens que havien deixat de jugar amb ell pel seu mal caràcter, van descobrir que ja no s'enfadava quan perdia en un joc, ni pegava sense motiu. Al final de curs, la Tortugueta ho va aprovar tot i mai més li van faltar els amiguets.
TÈCNICA DE LA TORTUGA
Aquesta tècnica va dirigida als nens i nenes de preescolra fins a 2n de primària, té com a objectiu afavorir l'autocontrol i la relaxació davant de oles situacions estressant o que generen ràbia als casos d'hiperactivitat i dèficit d'atenció. En l'aplicació d'aquesta tècnica cal tenir en compte:
- L'educador/a parteix de l'explicació del conte ( Història de la Tortuga) per tal que el subjecte s'identifiqui amb la protagonista.
- Davant d'una situació potencialment estressant el/la docent li diu la paraula "tortuga" . El nen adopta una postura inicialment entrenada (imitant la tortuga introduint-se dins la seva closca) ficant la barbeta al pit, la mirada al terra, els braços i els punys tancats i estirats a llarg del cos). Llavors, ha de comptar fins a 10 abans de relaxar de nou tots els músculs.
- Cal que la persona que apliqui aquesta tècnica, en un cas de TDAH, reforci o premii aquest entrenament o la posterior aplicació, per tal de que el nen s'animi a utilitzar aquesta estratègia de forma autònoma quan s e senti inquiet o davant de les situacions que li resultin de difícil control.
Friday, March 20, 2009
Tuesday, March 17, 2009
Monday, March 16, 2009
ESGUINÇ PROFUND
El cor se m'esguinça per moments.
Estic dolguda. Crec que moltes vegades m'equivoco amb les persones.
Intento mostrar-ho tot i donar-ho tot, i m'equivoco.
Haig de canviar moltes coses de la meva manera de ser,
em serà difícil, però ho farè.
En fi, potser així seré més feliç,...
El més trist i fort de la setmana és que sense haver fet res a casa, he acabat rebent igual....
I quina ment més recargolada la que s'inventa o creu coses per fer mal, fins al punt que m'ha hagut de defensar algú que no ho acostuma a fer mai. Jo que no m'havia posat enlloc, jo que intentava fer les coses millor, a sobre tota aquesta mè... Quines injustícies té la vida no ??? Ara, la que haig de canviar sóc jo i, a sobre haig de posar bona cara. I per dins, un estat de nervis i ansietat que m'està destruint el crani,... en fi, la vida, .., no tinc paraules per continuar, només llàgrimes de tritesa i un cor dolgut que cada vegada costa més de curar.
Aquestes; paraules que no trascendiran, ni han de trascendir mai. Tan sols és una promesa, un intent de no buscar res més, ... igualment no importa, no ?
Estic dolguda. Crec que moltes vegades m'equivoco amb les persones.
Intento mostrar-ho tot i donar-ho tot, i m'equivoco.
Haig de canviar moltes coses de la meva manera de ser,
em serà difícil, però ho farè.
En fi, potser així seré més feliç,...
El més trist i fort de la setmana és que sense haver fet res a casa, he acabat rebent igual....
I quina ment més recargolada la que s'inventa o creu coses per fer mal, fins al punt que m'ha hagut de defensar algú que no ho acostuma a fer mai. Jo que no m'havia posat enlloc, jo que intentava fer les coses millor, a sobre tota aquesta mè... Quines injustícies té la vida no ??? Ara, la que haig de canviar sóc jo i, a sobre haig de posar bona cara. I per dins, un estat de nervis i ansietat que m'està destruint el crani,... en fi, la vida, .., no tinc paraules per continuar, només llàgrimes de tritesa i un cor dolgut que cada vegada costa més de curar.
Aquestes; paraules que no trascendiran, ni han de trascendir mai. Tan sols és una promesa, un intent de no buscar res més, ... igualment no importa, no ?
Sunday, March 15, 2009
Friday, March 13, 2009
EN BUSCA DE LA TRANQUIL·LITAT
" Val més el pa sec menjat en pau
que grans festins de gent barallada "
que grans festins de gent barallada "
Proverbis 16, 26-17, 11
Thursday, March 12, 2009
ABOUT LOVE
"Oh, este anhelo en silencio de llegar hasta ti,
oh, tu imagen , que irradia y me transmite
sensaciones, oleadas que me anegan.
Inmenso, el corazón està dispuesto"
oh, tu imagen , que irradia y me transmite
sensaciones, oleadas que me anegan.
Inmenso, el corazón està dispuesto"
Rainer Maria Rilke
ENDSERENANDING
 | Blue Velvet [Bobby Vinton - Blue Velvet] |  |
 | ||
 | Found at skreemr.com |  |
La música lounge o las canciones retro tienen un toque de pasado estático. Ese pasado se vuelve obsesivo y esa música se adueña de un tiempo pasado que ya no pasa, por eso las escuchamos sin cansarnos una vez y otra, es el sonido del recuerdo, lo único tenemos .... Como los sueños de los marines que siempre recuerdan esos bailes antes de partir a la guerra, las parejas formales bailando esas canciones tan clásicas como sabida despedida Ese amor que no podrá ser, un amor germinal que ha de morir sin haber crecido, tan sólo perdurará el recuerdo de aquel baile, algun timido beso y una canción eterna.
Monday, March 09, 2009
On anirem a parar ?
Avui he presenciat un atracament. Quina por, quin neguit i, sobretot, quina repulsió vers les persona que ha tingut la barra d'atrevir-se a robar a dos pobres xavals que es guanyen el pa com al resta de nosaltres. El que fa més por és que aquests actes vagin in crescendo fins al punt de perdre la poca seguretat que teníem. Doncs tots els problemes socials i econòmics acabaran afectant, com sempre, als més pobres, a nosaltres, a la prole. Per què no anirem a robar els rics, oi ?
SCARY LIFE
Perquè em fa tanta por?
La vida és una pura loteria
quan t'adones que estas envoltada de
desgràcies.
La vida fa por quan no saps que et depara...
La vida és una pura loteria
quan t'adones que estas envoltada de
desgràcies.
La vida fa por quan no saps que et depara...
A Song for the lovers: elcolibri & lovetilie
I spend the night
Yeah looking for my insides in a hotel room
Waiting for you
Were gonna make it tonight
Yeah something in the air tells me the time is right so we better get on
Yeah looking for my insides in a hotel room
Waiting for you
Were gonna make it tonight
Yeah something in the air tells me the time is right so we better get on
Friday, March 06, 2009
LOOK IN THE MIRROR
I stand, look in my hands
I talk with these lines
It's not the answer
I'm crying and now
I know Looking the sky
I search an answer
So free, free to be
I'm not another liar
I just want to be myself... myself
SER DONA
Ser dona és molt complicat. No té res a veure amb vestir "fashion" i lluir el palmell.
Per mi, ser dona vol dir lluitar pel que vull aferrissadament,
trencar normes per aconseguir un besnestar per tothom,
respectar i fer-se respectar, estimar i sentir-se estimada.
Per mi, ser dona, vol dir sentir profundament fins el dia de la mort.
Per mi, ser dona vol dir lluitar pel que vull aferrissadament,
trencar normes per aconseguir un besnestar per tothom,
respectar i fer-se respectar, estimar i sentir-se estimada.
Per mi, ser dona, vol dir sentir profundament fins el dia de la mort.
SI ESTIGUESSIS AQUÍ
Com em complauria la teva presència i el teu afecte,
com m'ajudarien i m'animarien els teus consells,
quan tinguès el cor encongit.
com m'ajudarien i m'animarien els teus consells,
quan tinguès el cor encongit.
Thursday, March 05, 2009
CONVERSATIONS WITH MYSELF
Avui m'han dit: " Es que em canso d' escoltar-te"
Jo ja he trobat estrany que em deixessin parlar cinc minuts seguits de la meva feina, però em feia il·lusions de que m'escoltava perquè volia saber... Tampoc parlo massa jo.
En fi, cada vegada estic més convençuda de que les converses han de ser per mi mateixa, perquè els altres no estan disposats a preguntar-me. No ho sé, em sento estranya. No sé si és la meva veu, o la meva manera d'expressar-me que, a vegades, no és sui generis.
En tot cas, de que els interessa parlar ?
Jo ja he trobat estrany que em deixessin parlar cinc minuts seguits de la meva feina, però em feia il·lusions de que m'escoltava perquè volia saber... Tampoc parlo massa jo.
En fi, cada vegada estic més convençuda de que les converses han de ser per mi mateixa, perquè els altres no estan disposats a preguntar-me. No ho sé, em sento estranya. No sé si és la meva veu, o la meva manera d'expressar-me que, a vegades, no és sui generis.
En tot cas, de que els interessa parlar ?
Wednesday, March 04, 2009
PEDAGOGIA ACTIVA
El reforç positiu dòna millors resultats, a la llarga, que el càstig i les mesures repressives.
Aquest principi, que es pot aplicar en tots els àmbits de la vida, no és aplicable en totes les situacions. Lògicament la conducta negativa no ha de ser apremiada amb un reforç positiu. Però ha de ser castigada severament ? O es poden oferir alternatives de canvi ? A la llarga, l'infant que es castiga recurrentment, acaba sent tractat com "l'infant castigat".
INJUSTICIES PERSONALS
Les persones pensen que no me'n adono. Jo començo a estar tipa de la situació.
Posaré un exemple simple però entenedor. Fa uns dies que una noia de la classe, em va demanar que li grabés música ( d'aquesta que està de moda ara i demà, no) en un CD. Jo vaig accedir-hi. A mi m'agrada compartir. Al cap d'uns dies, el posat d'aquesta noia va canviar. Estic segura que si avui li portés el CD, em faria el somriure i em donaria les gràcies,... Al cap d'uns dies se li oblidaria i em tornaria a girar la cara o tractar de males maneres. Fins i tot, en les sessions de treball en grup he vist les males cares que posa quan estic per la feina.
Conclusió: Mentre jo esquitxo i faig les coses com agraden, sóc acceptada i volguda.
Quan no paso per l'aro, sóc rebutjada i tractada de males maneres.
Per tant, em valoren pel que tinc i no pel que sóc.
Això ja bé des de fa molt de temps... La gent es prenia la llibertat de tractar-me d'una manera o d'una altre en funció del que feia per ells.
Aquesta és la història; jo donava i les persones feien de mí el que volíen. Em sentia estimada i feliç unes estones i després em sentia com una merda. Tonta, cornuda i a sobre apaleada. Abans no me'n adonava. Ara me'n estic cansant. Crec que no mereixo aquests tractes ni les actituds falses envers a mí. És un problema que m'afecta i que encara no està resolt. Doncs per ser dolorós, intento evitar-lo.
CRISI I SUSCEPTIBILITATS
El més fàcil és respondre amb un atac,
sense pendre en consideració que,
si l'ajuda es demana obertament,
jo la oferiria en la mesura del possible
sentint-me útil i valorada.
És clar que després potser em sento igualment
el comentari: ets una egoísta !
Quina pena de gent.
sense pendre en consideració que,
si l'ajuda es demana obertament,
jo la oferiria en la mesura del possible
sentint-me útil i valorada.
És clar que després potser em sento igualment
el comentari: ets una egoísta !
Quina pena de gent.
BLUE
Trista,
Perquè avui no és igual que ahir.
Perquè m'influeixen tant els comentaris ? Potser és la meva inseguretat. Jo també necessito crèixer. Abans però haig d'estimar-me com a persona i no caure en certes dinàmiques. Per mi encara és difícil. Ho intento però sóc una persona inconstant que no he madurat prou. A vegades no me'n adono que continuo caient als mateixos errors de sempre.
Ara ja no em puc concentrar...
Perquè avui no és igual que ahir.
Perquè m'influeixen tant els comentaris ? Potser és la meva inseguretat. Jo també necessito crèixer. Abans però haig d'estimar-me com a persona i no caure en certes dinàmiques. Per mi encara és difícil. Ho intento però sóc una persona inconstant que no he madurat prou. A vegades no me'n adono que continuo caient als mateixos errors de sempre.
Ara ja no em puc concentrar...
Tuesday, March 03, 2009
ETS EL MÉS GRAN QUE TINC
Com una formigueta, et fas gran a passos gegants.
En el teu camí, no perdis mai els valors que et fan tan humà
i conserva l'autenticitat que et fa especial.
D'aquesta manera, tot el que canviis i recullis en aquesta vida,
et farà crèixer més, més i més,...
Tot això és per dir-te que m'encantes tal i com ets i, que em sento molt orgullosa dels passos que vas fent envers les situacions que, abans, et podien fer passar una mala estona. T'admiro, t'acompanyo i et dono suport per sempre en tot.
Firma;
La teva mitja taronja.
En el teu camí, no perdis mai els valors que et fan tan humà
i conserva l'autenticitat que et fa especial.
D'aquesta manera, tot el que canviis i recullis en aquesta vida,
et farà crèixer més, més i més,...
Tot això és per dir-te que m'encantes tal i com ets i, que em sento molt orgullosa dels passos que vas fent envers les situacions que, abans, et podien fer passar una mala estona. T'admiro, t'acompanyo i et dono suport per sempre en tot.
Firma;
La teva mitja taronja.
KARMA POLICE
| Radiohead - Karma Police | |
| | ||
| Found at skreemr.com | |
Algunas utopías futuristas nos muestran la posibilidad de una " karma police ", una policia del Karma que velaría por la sustancia espiritual de los hombres ( véase Ghost in the shell, para citar quizá la más famosa ). Puede que fuera necesaria, cada día pienso más en lo imprescindible de una recuperación de lo espiritual. Para recobrar la humanidad perdida tenemos que recuperar lo espiritual olvidado ante la vorágine material que nos absorbe y degluye sin compasión. Estamos pérdidos ante cacharros y artefactos que nos sustituyen para que podamos ser sujetos pasivos, ojos palidos ante miles de pantallas parpadeantes, sólo deseando ser más animales de lo que quizás nunca fuimos.
Subscribe to:
Posts (Atom)