Friday, July 31, 2009

NITS DE VIGILIA

No sóc gaire partidaria d'explicar els meus somnis, doncs sóc una mica supersticiosa i tampoc els recordo amb claredat, excepte el que descriuré a continuació.
Doncs em trobava a l'estació de Martorell, no sé per quin motiu. Segurament esperava el tren direció a Sant Vicenç. No és el primer somni que tinc en una estació de tren, però casi sempre eren estances cobertes. El cas és que no estaba sola. Hi havia una noia al meu costat, una noia rossa, baixeta amb ulleres i que no callava ni sota l'aigua. El fet es que intentava interactuar amb ella i no podia contestar, no podia parlar. Anavem circulant per l'andana fins que arribem en un espai més ampli i diferent on la gent jugaba i es divertia conversant. Era com un escenari, no sé, recordo que les parets eren molt vermelles i el terra estava cobert d'una capa de vellut negre. Estava mig cobert i presentava sortida per poder agafar el tren. Aquí, jo m'he distanciat d'aquella noia però tampoc podia interactuar amb ningú més. El meu rol era el d'observadora. De sobte, tothom corria per agafar el tren excalamant que des d'on eren, no podien pujar als vagons. No sé perqué en tots els somnis corro com una boja per esquivar tots els obstacles que trobo per aconseguir el que vull. Doncs de cop i volta l'andana era plena de baranes que jo no podia saltar i havia d'esquivar. Finalment he pujat al tren i 'he trobat noies del curs que he acabat i que no eren de la localitat on jo resideixo, ni tampoc de les rodalies. M'havia equivocat de tren ?

2 comments:

linus said...

Els somnis sempre són una barreja de fantasia i d'experiència. A vegades un pot entendre alguna cosa, d'altres no i, fins i tot, n'hi ha alguns - molt pocs - que et marquen tota la vida.

TQM

Colibrina said...

Doncs si, i crec que aquest és una barreja de fantasia i ficció. Però, vostè que va en tren avisim quan posin un escenari a l'estació de Martorell XD

T'estimo, vida