Friday, July 31, 2009

TURANDOT


El passat divendres s'estrenava una reposició d'uan de les obres més belles i apasionades de Giacomo Puccini (1858- 1924) : Turandot. Una òpera ambientada en la bellesa de l'Orient, on succeix la història d'un jove enamorat que ho deixa tot per l'amor d'una princesa engreïda, la famosa Turandot.

Per fortuna vam poder gaudir de l'aria més espectacular i coneguda en aquesta obra, protagonitzada per Calaf "Nessum Norma", situada en el tercer i últim acte on ell afirma que ningú pot dormir a Pekín, però ell està segur amb el seu secret: Ell és el príncep Calaf però Turandot no ho sap.

A destacar la força i el coratge de l'esclava Liú que en tot moment honrarà el príncep mantenint el seu secret i expressant la passió que ella sent per Calaf sense nombrar-lo. Recordarem el final tràgic de la seva interpretació, quan es clava el punyal ella mateixa per no dir el nom del príncep que pretén a Turandot, del qual ella també n'està enamorada.
Tot s'ha de dir el final d'aquesta ópera no va ser escrit per Puccini. En aquesta obra, la princesa humillada acaba morint just després de rebre el nom del príncep i fer-se un petò que vessa amor.

Els cors i l'acompanyament musical són espectaculars i dignes d'una òpera verista per acompanyar en tot moment al dramatisme que requereix la obra, juntament amb l'estètica i les veus de les sopranos, barítons, tenors i baixos. Destaquem especialment la interpretació de Ainhoa Arteta en la veu de Liú que la consagren com a soprano en aquesta obra, a part de les seves obres que ja li són conegudes en altres àmbits.

4 comments:

linus said...

MOltes gràcies pinchoncita per aquest post. Jo vaig disfrutar-la moltíssim aquesta retransmissió i em consta que vostè també.

TQM

Colibrina said...

Sips vaig disfrutar-la, però li faltava màgia i vosté ja sap perquè.Tot i que la trucada que em va fer just després per comentar-la i va contribuir. Per cert, no m'ha comentat gaire cosa del post i vosté tinc entés que l'esperava. Què és el que més destacaria ? o el que més li ha agradat ?

Gràcies, karinyet.
TQM

linus said...

El que més m'ha agradat té a veure amb el fet que compartim una narració i una experiència operística, encara que ha distància - la màgia epistolar i telefònica té el seu encant.


Besitos.

Colibrina said...

Gràcies per la conversa telefònica. M'ha agradat que em digués que li dono vida. Jo intento donar-li vida cada dia, regalant-li detalls que a vosté li puguin agradar/entusiasmar,peruè s'oblidi del món de la feina i somii amb mi. Un xic de fantasia i mols sentiments és el que jo li vull donar perquè desconnecti del món real. No m'he plantejat si això està bé o mal. Ho faig amb el cor i no penso, simplement intento que ho vivim, perquè no sabem com és el demà ( en general ho dic, el demà es fruir de la seva companyia que dòna sentit a totel que jo sento i sóc)

TQM