Monday, December 26, 2011

ABOUT CINEMA: HUEVO


El camino hacia la negación de lo superficial, puede ser vil pero no tiene retorno. 
El caminar instintivo, en esa dirección, provoca el reencuentro con traumas y miedos pasados que, superados, permiten el volver hacía sí mismo o el romper de la cáscara del huevo, con el afloro de emociones, antes inexploradas. 

4 comments:

linus said...

Hola amore,

M'ha agradat molt el seu post. Però li vull plantejar alguns dubtes:

per què diu que el cami de la negació de la superficialitat pot ser vil?

en la seva interpretació la cascara de huevo, és: la subjectivitat?, el jo?, el record d'un mateix? o alguna altra cosa?

Gràcies per un post tan sensacional, que em dóna que pensar.

TQM

Colibrina said...

Hola amore,

Em sento molt feliç de que li hagi agradat el meu post. Moltes gràcies pel feedback, en primer lloc.

Sobre els dubtes que em planteja, vull dir que la meva apreciació és totalment subjectiva. El que em refereixo amb vil és cruent, dur. Ja que ell intenta sortir del poble, però ja no pot. Al principi està tan contrariat que sent dolor, en molts aspectes - físic, psicològic, etc -. Ell intenta tornar a la vida d'abans, en aquella botiga, sol, bebent vi,...

L'ou apareix en dos ocasions, si no recordo mal. En la primera ocasió, el protagista el trenca contra la càmera, potser en senyal de negació dels seus origens i la seves emocions vers la seva mare, amb la que no sembla que tingui bona relació. Més endavant,l'ou reapareix, però jo ho interpreto com una superació i acceptació dels seus origens. Em crida molt l'atenció la catarsi del protagonista. Jo crec que el que hi ha dins l'ou és el jo. La càscara és la seva manera d'adaptar-se als diferents entorns. Quan trenca un ou, és símbol de canvi, negació, etc. No sé, no em se explicar millor.

TQM

linus said...

Hola amore,

Reflexionant sobre el que em diu, prossegueixo:

La seva incapacitat de sortir del poble, entesa en els termes de duresa que em proposa, em recorda paradoxal i vivament a l'experiència del protagonista de Solaris, que ja no vol sortir de la casa paterna tot i que és patentment irreal.

Així, el personatge de yumurta intenta trencar amb allò irreal per esdevenir real i, en contraposició, el personatge de solaris denuncia tota realitat que no sigui en el fons sentimental.

Respecte l'ou es produeix la inversió tarkovskiana del relat - o el triomf dels postulats d'aquest si ho vol dir així - en els termes que he establert abans.
A saber, el protagonista no pot escapar d'una certa imatge sentimental del record de la seva mare que la seva vida urbana no ha pogut esborrar, ni esborrarà mai, més enllà dels seus estirabots i ideals d'artista. En el fons, quedar-se amb la cosina és el més semblant a no poder deixar mai de banda, la calidesa materna, en sentit literal i figurat, del lloc d'origen.

Moltes gràcies pel seu post i comentari.

TQM

Colibrina said...

Moltes gràcies amore,

Com sempre, vosté sap donar una "volta de tuerca" més sobre el que s'està reflexionant i relaciona molt bé el contingut emotiu de la peli amb Solaris i la obra de Tarkovsky. M'encanta, sobretot el que diu sobre l'elecció final del protagonista, la cerca de l'amor maternal i familiar. Moltes gràcies per la seva aportació i la seva forma de relacionar és brillant, ja ho sap.

Celebro amb molt il·lusió que el meu post t'hagi agradat.Em sento orgullosa.

TQM