Monday, December 26, 2011

CIEN AÑOS DE SOLEDAD

- La obra se tiñe, cada vez más, de realidad y profecías auto-cumplidas.-

-Aquellos que no sienten la soledad como sentimiento negativo, cierran el círculo de la estirpe.-

Fin 

2 comments:

linus said...

Aix carinyo,

Quina enveja llegir 100 años de soledad y disfrutar/patir l'enfosquiment final del llibre.

És una sensació meravellosa acabar una obra mestra com aquesta i adonar-te que t'has convertit amb un altre, una mica més gran i, amb sort, una mica més savi.

Moltes gràcies per compartir-ho amb mi.

TQM

Colibrina said...

Merci pel comment, vida !

Ha estat una lectura molt llarga, però profitosa. Ara em sento orgullosa d'haver-la llegit fins al final. Recompensa molt trobar el sentit del que he llegit, haver compartit la meva soledat amb uns personatges i un entorn tan ben descrits, amb una història fascinant, de principi a fi, complexe, que et permet aprendre coses de la vida, pel camí.

T'estimo molt !