" Quizá la paradoja más decisiva es la planetada
por nuestra necessidad simultánea de reconocimiento
y de independencia: que el otro escape a nuestro control y que sin embargo le necessitemos.
Mantener esa pardoja supone la primera luz para comprender los vínculos del amor.
Ello no significa deshacer lo que nos une a los demás, sino desemarañarlo;
no hacer de ello trabas, ataduras sino circuitos de reconocimiento ".
Jessica Benjamin
2 comments:
molt interessant el text, teoría de sistemes aplicat a l'afectivitat, Deleuze alguna cosa en diría.
Es hora de rizomarse. XD
TQM
Doncs si. M'atrauen molt les teoríes aplicades a l'afectivitat. Sobretot quan a una li manca la objectivitat. M'agradaria saber que diu Deleuze, encara que potser no l'entendre, però no se sap mai, potser el cap d'uns anys, trobo les seves paraules, les comprenc i em són de gran ajut ( els efectes de l'educació no són mai a curt termini i, menys en el meu cas).
TQ-M
Post a Comment