La Tarda molt intensa m' ha portat
aquest capvespre plàcid.
Reposo els ulls cansats
en l' ordre dels prestatges plens de llibres,
en l'ordre de la cambra.
Es fa fosc lentament, s' encenen llums,
i és més pausat el batec de la vida.
Estimo aquest silenci i aquesta hora
i més ara que em gronxa fins perdre'm
en el record de tu
que mai no m'abandona
Miquel Martí i Pol
2 comments:
Un poemari net i franc, gairebé en l'ona nostàlgica i quotidiana del propi Pessoa. Martí i Pol, un dels poetes perdurables de la nostra llengua
TQM
Sips. Buscant poemes a la xarxa, sobre les sensacions que em produía la teva absència, vaig trobar aquest poema, que m'encanta.
T'estimo
Post a Comment